L'examen i el projecte

L’examen em va anar molt bé. Vaig arribar i el profe ens va dir que hi havia 26 animalons per determinar. Jo vaig pensar: joder, com es passen, perquè no en posen més?, però quan vaig començar a mirar els animals, vaig veure que me’n recordava de tot el que havia estudiat i que era fàcil. En mitja hora havia acabat l’examen, vaig ser la primera. Estic segura que tots els animalets menys 3 o 4 els tinc bé, per tant espero tenir bona nota. La profe quan tothom va acabar de l’examen i va sortir del laboratori ens va dir que tothom havia tingut molt bona nota, però ens les diran el dilluns. Així que a esperar.

L’altre tema és el del projecte o treball de camp que hem de fer d’aquesta assignatura. Ara només hem de discutir els resultats que hem obtingut i fer un PowerPoint. Això ens hauria de representar 2 o 3 dies com a molt, però al pas que anem em sembla que tardarem una setmana o més. Us explico com són els meus companys de treball, "workmates" que diuen per aquí.
Som tres noies i un noi i d’aquests només ens salvem una de les noies i jo.

L’altre noia, porta uns aires que ni l’huracà Mitch. Tot el dia posant morritos com si fos una model i remenant-se el cabell, ara cap aquí, ara cap allà, ara em faig una cua, ara me’l deixo anar... Escriu com si fos mis repipi, no sé, l’hauríeu de veure, ahhh!!! i a més és addicta al mòbil, al igual que el noi del grup. Tot el dia estan parlant pel mòbil o escrivint missatges. Però a veure, no esteu fent un treball??? Doncs no remeneu el mòbil, poseu-lo en silenci o tanqueu-lo i punt.

El noi. Que n’he de dir del noi. Si ella és xula, ell la supera amb esquetx. Diu que és roquer, però va metrosexual, com tots els suecs. Ell ho sap tot, cosa que diguis segur que està malament, a més tot el dia està passant de tot i fent broma. O sigui, si és un treball hauríem d’estar seriosos i anar fent. A veure, tampoc dic que no es pugui fer una broma de tant en tant, però no prenent-ho tot a catxondeo. Es presenta a les discussions dels articles sense els articles i sense haver-se'ls llegit; als seminaris també sense els articles i a l’hora de fer el treball arriba sense res a les mans i fotent-nos pressa perquè ha quedat amb els amics per veure cervesa.

No sé, crec que no entendré mai la prepotència, que aquí en sobra. Aquest país pel moment m’està decepcionant. :(