Complicacions

Avui he intentat anar a la infermera per vacunar-me. Que complicats que són!!
Fa una setmana vaig anar amb la infermera que tenim a l’edifici Zenit de la universitat, perquè ens van dir que anéssim allà si teníem algun problema. Ella em va dir que vingués a Ryd, al barri on jo visc, que aquí em podrien vacunar.
Avui he anat a Ryd. He dit a recepció que m’havia de vacunar i m’ha dit que faltaven 10 minuts per tancar i que no podia ser. A veure, si falten 10 minuts, encara teniu temps per posar-me una vacuna que es tarda 1 minut en posar, he pensat. Els hi sobraven 9 minuts.

Doncs, la noia ha agafat el paper que li he donat i ha anat amb la infermera a ensenyar-li. Al cap d’un minut hi havia cinc infermeres i la recepcionista en rotllana mirant-se totes el meu paper. Durant cinc minuts se l’han estat mirant i parlant. Jo no entenia res. Tant complicat era d’entendre que tinc al•lèrgia i que m’he de vacunar i ja està?

Bé, ha vingut la infermera i m’han demanat la targeta de la seguretat social europea, que en teoria no hauria de pagar res per anar al metge ni res. Doncs em diuen que si avui em volia vacunar que eren 12€. Per dins m’estava morint de ràbia, es compliquen tant la vida i els hi compliquen als altres.

Els he preguntat si hauria de pagar només avui o seria cada mes, doncs ha tret una carpeta bastant gruixuda i s’ha posat a llegir les regles per els estrangers, tal com si fos la bíblia. GRrrrrrrrrrrrrr

En fi, que demà em trucaran, perquè ara resulta que al igual aquí tampoc em poden vacunar, que hauré d’anar al centre de Linköping.

Això és la història interminable.

Travel

Desprès de tres setmanes a Linköping no podia aguantar més estar tancada en aquesta habitació, que per molt bonica que em sembli és petitona. Encara no he vist tot el que es pot visitar a Linköping però volia sortir a explorar Suècia. Així doncs, vaig decidir adherir-me amb un noi que vaig conèixer aquí i un seu amic que el va venir a veure, que anaven a fer un petit viatget amb un cotxe llogat a Estocolm.

El viatge va començar el dissabte a les 7:30 del matí, la mateixa hora a Espanya. Varem sortir de Linköping i varem anar a Goteborg, la segona ciutat més gran de Suècia. Pel camí tots els camps estaven nevats, però no varem veure cap ren. La música que posen a les emissores d’aquí és exactament la mateixa que a Espanya, comercial i companyia. En arribar allà, cap a les 11:00, varem anar a fer un cafè a un bar típic on tothom menjava unes mandonguilles amb una salsa marró i crema un tant especial. No em vaig atrevir a provar-ho i menys a les onze del matí, em venien ganes de vomitar. Jo vaig menjar una muffin típica d’Anglaterra, però que aquí també en mengen bastants.

Sortint del cafè varem trobar un munt de gent fent cua i en una plaça un grup de quatre nois ballant música àrab, amb unes banderes que no reconeixíem. Ens varem acostar i varem preguntar que estaven celebrant, ens van dir que estaven votant per les eleccions a Irak, quin munt d’iraquians a Suècia!

Seguidament varem caminar durant dues hores perdent-nos per carrers que no coneixíem i no varem veure gaire res d’interessant, només un parc d’atraccions que estava tancat, un edifici molt gran on feien una fira de motos i la universitat. Desprès, en veure que caminant no veuríem res, varem agafar el cotxe i ens varem dirigir al port, on havíem llegit que hi havia un vaixell víking i la òpera, i així va ser.

Les coses per veure a Goteborg s’havien acabat i varem decidir anar cap a Copenhaguen. Per anar a la capital de Dinamarca des de Suècia és necessari anar fins a Malmö i agafar un pont molt llarg que travessa el mar i arriba fins a Copenhaguen. Aquest costa aproximadament 30€.

Copenhaguen és una altra cosa, totalment diferent. És una ciutat preciosa, fins i tot de nit, em va encisar des de que varem travessar el pont que arriba fins al centre. Tot d’edificis antics, alguns que contrasten amb les llums que tenen a les façanes anunciant marques daneses. Edificis dels anys vint, alguns de colors vius com taronja, groc, blau...
Es veuen un munt de torres acabades en punxa que solen ser rellotges o campanars d’esglésies, que n’hi ha moltes i de totes les religions. També hi ha bastants canals amb velers que et porten a una altra època.

Les atraccions per excel•lència són el Castell Reial, on hi ha uns soldats que cada cert temps fan unes passejades rítmiques i tot seguit es paren i tot i que els hi facis coses estan quiets com un pal; i la Sirena, símbol de la ciutat. Els víkings i els pirates sentien el seu cant i es sentien atrets per aquest, i, seguint-lo s’estavellaven contra les roques, així la sirena podia tenir els homes que desitjava.

Després de veure tots aquests monuments, escultures, palaus, etc, a les 14:30 varem tornar cap al nostre poble particular, al qual ja trobava a faltar. M’enyoro molt de tot. Varem arribar a Linköping a les 18:30.

Un viatge fugaç, però ben aprofitat.

Kravalls

Festes i mes festes cada dia de la setmana

Un cop o dos al mes s’organitza un Kravall, són unes macrofestes que s’organitzen a la universitat, en un edifici anomenat Kårallen en que gairebé tothom porta posat l'overall, un mono de mecànic, de la seva facultat o organització. Els estudiants estrangers tenim el de color blau elèctric amb unes línies grogues al costat i a l’esquena hi posa International Student, Linköping Universitet.
N’hi ha de tots els colors, pantalons curts o llargs, amb jaqueta de frac o sense, alguns van amb capes de mosqueter o de templari i d’altres amb una cua de drac enganxada a la jaqueta, tot depenent de les regles de cada organització.

No sé si aquest tipus de festa són típiques de Linköping o també són típiques de la resta del país. Preguntarem.

Els suecs els agrada molt ballar i sobretot cantar, i si són cançons sueques es posen a saltar i a cantar com bojos, són molt nacionalistes. Tot i això està comprovat que el ball no és lo seu, no tenen ritme! La cançó s’acaba i ells segueixen ballant i amb uns moviments molt estranys. No tenen vergonya!!! És genial, perquè pots ballar com vulguis que ningú s’hi fixa, no destaques entre la multitud.

Els agrada la mateixa música que a nosaltres R&B, rock dur, dance, techno... Les mateixes cançons que a tot el món The Rasmus, Destiny’s Child, el Mariahi mariaho d’aquest estiu passat, els agrada molt Fat Boy Slim i Chemical Brothers i també el Jazz, Blues i tot això. Una mica de tot, com a tot arreu. Però s’emocionen molt amb un grup suec que es bastant famós aquí, que es diu Magnus Uggla.

La planta que vaig comprar a IKEA se m'està morint. :(

Aquest és el meu edifici (fins el 25 d'abril, data en la que m'he de canviar d'edifici) :(

La meva bicicleta, no té frens al manillar, he de girar els pedals per frenar. Encara no he caigut, ja és un gran què.

Per fi aterrada

Fa dies que he arribat i encara no sé com funciona ben bé la vida aquí, tot i que cada dia descobreixo coses noves. El primer que vaig veure és que la gent es treu les sabates per entrar a casa i a dins va descalç o amb sabatilles i encara que vagis a casa d’una altra persona ho has de fer. També que els nens al hivern, van a l’escola amb un mono d’anar a esquiar que aquí es diu “overall” i amb uns pantalons de plàstic que hi van a sobre.

En aquesta ciutat hi ha gent de tot el món: catalans, mexicans, colombians, italians, eslovacs, txecs, alemanys, belgues, holandesos, austríacs, americans, australians, indis, lituans, xinesos... i hi ha un munt de suecs, però són bastant tancats. Els que munten les festes més grans i la lien sempre són per suposat italians, espanyols i portuguesos, que són els que aquí tenen més mala fama, i amb raó.

Els bars obren bastant aviat, però depenent del bar s’obre més aviat o més tard. A tot arreu està prohibit fumar (sobretot a partir de Juliol d’aquest any), només es pot fumar al carrer. El que s’han inventat els suecs són unes bossetes amb tabac a dins, que pot ser de varis gustos i se la posen sota el llavi. L’efecte d’aquesta bosseta dura unes dues hores, llavors ja no han de sortir a fumar.

Les drogues també estan molt mal vistes i per tant no en prenen. L’alcohol només es pot beure a casa, o sigui tu no pots entrar en un bar amb beguda de fora i tampoc pots sortir del bar amb el got, l’has de deixar a dins, perquè si ho fas el bar pot perdre la llicència per donar begudes alcohòliques.

A Linköping hi ha tres o quatre bars que són els més famosos i on van els estudiants, que són:

Herrgår'n: el tinc al darrera del bloc on visc. Obre cada dia a les 10 fins la 1 i els divendres i els dissabtes fins les 3. Aquest té 2 plantes. A la de baix hi ha el guarda-roba i una sala tipus pub anglès amb sofàs i taules i una barra. A la planta de dalt hi ha una pista de ball petitona, dues barres, una per cocktails i una per la resta de begudes, i una sala també amb taules per seure, on normalment s’hi fan sopars.

Flamman: està al barri de Flamman, tal com indica el nom. Obre cada dia em sembla, però no sé l’horari perquè encara no hi he anat però m’han dit que està molt bé. Els dimecres toca un grup de jazz en directe i també hi pots anar a sopar. Aquest és més per anar tranquils.

BK: està al centre de Linköping. Hi he passat per davant però no hi he anat encara. M’han dit que també està molt bé, que els suecs i sueques que hi van estan de molt bon veure. Semblava gran i també obren cada dia.

HN: és la casa de les nacions. A Suècia és típic tenir organitzacions estudiantils anomenades nacions, llavors en aquest edifici cada nació hi té una sala i s’hi poden organitzar festes privades o festes grans. També hi ha discoteca, bar i restaurant. Aquí és on ens faran el sopar de benvinguda el dia 4 de Febrer.

En aquesta ciutat hi ha alguna cosa per visitar, però no gaires, ja que la major part de la ciutat són cases, o sigui àrees residencials.
El que es pot visitar és la Catedral de Linköping, el centre de la ciutat que està ple de botigues, un mercat molt petit també al centre, Gamla Linköping que és un carrer en el que s’han conservat les cases i costums antics, el llac Roxen que deu ser unes 10 vegades o més l’estany de Banyoles; l'IKEA i la resta de grans superfícies que hi ha per aquí. El museu dels avions, l’aquari...

Jo encara no he visitat tot això però espero tenir temps per fer-ho tot en els sis mesos que m’estaré aquí.