El Welcome Dinner va anar molt bé. Ens van col·locar a tots barrejats perquè així no es creessin ghettos entre els estudiants del mateix país. A mi em va tocar amb la Linnea (la meva peer student), la Daniela i l’Emma (la seva peer student). Però va venir el noi que s’asseia al meu costat amb la seva xicota i em van demanar si els podia deixar seure junts i me’n vaig anar a una altra taula, amb l'italià Pepe, la mexicana Ari, la italiana Clara, l'italià Carlo i alemanys...
El menú va ser el següent:
1r- Chanterelle soup with cognac, thyme and garlic, served with parmesan bread.
2n- Rosemary marinated fillet of pork served with roast potatoes and red wine sauce.
Postres - Lemon and lime pie with raspberry cream.
Coffee
La sopa estava molt bona, era de bolets i herbes i el pa parmesà estava boníssim. El filet estava una mica cru i fred, picava, anava acompanyat de mongetes verdes, les quals no em vaig menjar, i les patates estaven bones. Els postres els vaig provar però no em van agradar, tenia un sabor estrany, que al principi t’agrada però després no, a més estava plena i no m’entrava res més.
Per beure teníem el que volíem. A la taula hi teníem cervesa però la podíem canviar per sidra. Jo ho vaig fer, perquè havia tastat la sidra dues setmanes abans en el kraval i estava més bona que la cervesa. Després servien vi, un munt d’ampolles, que es van acabar, i varem demanar aigua, que és el que vaig beure més. També hi havia un vaset petit com de xupito amb alguna beguda que era alcohol pur, allà es va quedar, li vaig donar a la Daniela que traga molt, és una esponja. Amb la sidra vaig estar marejada tota la nit, és el que passa per beure. Estic millor sense beure, m’ho passo bé igual i no em marejo.
Durant el sopar podíem dir:
ooooooooooooooooooooooooooooooooooooo Skål!! i tothom havia de beure un glop.
ooooooooooooooooooooooooooooooooooooo Tempo!! i el grup que ho havia dit decidia la cançó que volia cantar del llibret que teníem, gairebé totes en suec, o improvisar alguna performance. Ens varem passar la nit cantant cançons que no sabia ni com anaven. Hi havia dos cançons espanyoles, Guantanamera i la Bamba, els francesos deien guantanamega, guagiga, Guantanamega, era graciós d’escoltar.
Els italians van voler fer una performance i varem acabant cantant i fent la comba els italians, catalans i mexicans per els dos menjadors, QUINA PENA!
Els austríacs van cantar O-lara-lirio, els finesos dos cançons fineses i uns alemanys que porten molt temps aquí van venir a cantar tres cançons amb ball incorporat i van acabar sense samarreta, el meu primer streaptease fora de Catalunya. I finalment els suecs presents al sopar van cantar dues o tres cançons. Faltaria més, amb el que els agrada cantar.
Després de tot això hi havia sessió de Dj’s a la sala de ball. La música era tota techno, house... no m’agrada aquesta música i em vaig passar xerrant l’estona amb la Linnea i amb un noi de León que vaig conèixer allà ja que la resta de la gent va acabar fatal. Aquí la beguda va a litres, és un dels problemes més grans en aquests moments entre els estudiants de Linköping. No sé si arriba al grau d’alcoholisme però metges i comunitat universitària estan preocupats per la salut dels estudiants, estan intentant trobar mesures.
Els estudiants són iguals arreu on vagis.
