dilluns, de febrer 12, 2007

He tornat!!

Avui 12 de Febrer de 2007 he decidit tornar a iniciar el Blog amb Blogger. Es seguirà dient Me in Sweden, perquè des de que vaig tornar d'allà, ara fa gairebé dos anys, no he oblidat aquell país. Abans de marxar tothom em deia que mai podria oblidar una experiència com l'Erasmus, i ha estat ben veritat.

Des de que he tornat, he mantingut el contacte amb molta gent amb la que vaig conviure allà. Gent de tot el món Kenia, Shangai, Méxic, Valéncia, Barcelona, Suècia, ... I fins i tot vaig anar a un casament entre dues persones que es van conèixer allà, va ser un moment molt bonic. Per tant, jo també recomano viure una experiència així.

La veritat és que jo ho vaig viure de manera molt diferent que la resta de la gent. No només vaig anar allà a conèixer gent i a passar-m'ho bé, també vaig treballar molt. Bé, suposo que amb la resta dels meus blogs ho podeu veure. Vaig treballar una temporada amb tema rius i m'ho vaig passar genial, i una temporada al laboratori, treballant amb pollets. Va ser una temporada, interessant, però no tant divertida i emocionant com el treball de camp. Jo sóc persona d'aire lliure, tancada en un laboratori m'ofego, tot i que sé que hi ha temporades que no tinc més remei.

Des que vaig tornar, la meva vida ha canviat bastant. He tingut dos accidents, en un d'ells vaig ser atropellada quan anava en bicicleta per la meva petita ciutat, però em vaig comprar una bicicleta nova i segueixo pedalant. A Suècia això no m'hagués passat, el sistema està ben muntat, la bicicleta és considerada un vehicle, amb les mateixes normes que els cotxes i amb semàfors i carrils per a elles. Aquí és un sistema de transport indefinit. El segon accident va ser fa un mes i va ser culpa meva. Vaig passar una època de molt estrès i en un encreuament només vaig mirar a un costat i vaig topar contra un cotxe. Per sort no vam patir més conseqüències que el meu cotxe xafat i inútil, els nostres cossos sans i estalvis. Ara tinc cotxe nou des de fa uns dies i la veritat és que va molt bé.

Des del dia de cap d'any se m'han mort dos mòbils, un que tenia quatre anys, regalat per la meva parella i l'altre que en tenia 2, me'l vaig comprar a Suècia. Ara vaig amb un mòbil deixat i amb intencions de comprar-me'n un de nou, regal dels pares per reis. Ja sabeu, el típic "VAL PER...".
Seré jo, o són el mòbils que no volen estar amb mi?

A més, des de fa un mes m'estic construint una casa, la meva casa, ara si que ho puc dir. Tinc unes ganes d'anar-hi a viure! De moment encara queda molt temps per a fer-ho, entre un any i mig i dos, però tot va prenent forma.

I finalment, el dilluns vinent començo en una feina nova, una consultoria ambiental. Fa bona pinta, però estic una mica espantada. Sempre que començo alguna cosa nova m'espanto. Penso que potser no seré prou bona per a fer-la, però tinc comprovat que sí que ho sóc, per tant, de què m'espanto?? Tot anirà bé.

Bici nova, cotxe nou, casa nova, feina nova i mòbil nou. Com veieu tot material, però personalment la vida no em pot anar millor, per tant què més puc demanar?

Seguiré explicant...
Bona sort!