Primer dia de laboratori

Primer de tot felicitar el meu cunyat i la seva iaiona que és el seu aniversari, uns més que d’altres, la vida és així, com a la sèrie de la televisió :)

Segon que no seguiu llegint el blog d’avui si sou aprensius.

Avui ha estat el meu primer dia al laboratori. He descuartitzat pollets que estaven encara dins de l’ou. Els hi hem posat una injecció de barbitúric i han mort. He hagut de pesar l’ou sencer per saber el pes que havia perdut a la incubadora. Després he obert l’ou i he mirat si havien foradat el tel de l’ou per començar a respirar aire, només dos dels 15 que he obert estaven així i tres ous estaven no fertilitzats. Els següent que he fet amb els altres ha estat treure els pollets de l’ou, posar-los panxa amunt damunt una placa de petri amb silicona sòlida i clavar-los amb agulles. Els he obert en canal i els hi he tret el fetge i he intentat netejar el cor de teixits i altres òrgans que té al voltant. Finalment els he tallat el cap, he obert el crani i els hi he tret el cervell.

El meu professor, català per cert, ha separat l’aorta, que és el que ens interessa de la resta del cor. Jo he anat a pesar el cor, fetge i cervell mentre ell posava a fixar l’aorta en condicions fisiològiques.

El que estudien són si hi ha algun efecte en aquests òrgans, cor, fetge, cervell i sobretot ahorta, de diferents tipus de pollastre, White Leghorn, Broiler i un altre que no recordo, quan se’ls incuba o fa créixer en condicions de més i menys oxigen del que seria normal.

Bé, un cop explicat el meu treball d’aquest dia, dir que tenia el xicot voltant per Norrköping, el poble rival de Linköping, amb la mexicana i la grega i que després, a l’hora de dinar ha vingut al laboratori a veure com treballava, ell és l’autor de les fotografies.

Més entrat el vespre han arribat els amics de Girona amb cotxe llogat incorporat, ja els podíem anar esperant a la parada del bus.

Aquesta nit ja els hi ensenyo el HG (Herrgar’n, pub del costat de casa).

Amb el meu pollet descuartitzat al laboratori. Quin primer dia ;)

Felicitats!!!!

Ahir a la nit varem anar a un kraval amb el meu xicot, volia que veiés com era una d’aquestes festes. La veritat és que estava molt buit, al ser setmana santa tothom ha marxat a casa seva a veure la família, i els que no, han aprofitat que és festa per viatjar. Hi ha molta gent que ha marxat, uns a Barcelona, Girona..., altres a París, Bélgica i Alemanya, d’aquí a res els companys marxen a Rússia, gent que ha anat a esquiar... no s’estan de res.

Avui tenim un sopar d’acomiadament d’un noi de Barcelona que ja marxa. Ell no estava aquí d’Erasmus sinó amb un altre tipus de beca, per fer unes pràctiques dos mesos en una escola. Em sembla molt que li han condit molt aquests dos mesos, ha estat molt bé, com un rei.

En uns dies ja venen els amics de Girona a fer-nos una visita i viatjarem. De moment estic assaborint els dies amb el meu amor que quan se’n vagi ja no podré estar amb ell.

Estem pletòrics :)

SORPRESÓN!!!!!!

Hòstia quina sorpresa!

Ha vingut “la meva vida” per sorpresa aquesta tarda, ningú podria imaginar el que he sentit en veure’l a la porta del meu passadís palplantat amb les maletes dient-me per telèfon que li obrís la porta. Com pot ser que estigui aquí? No l’ubico, és una sensació estranya, com si fos un fantasma o algú que realment no existeix, sembla que sigui com una bombolla i que si el toco hagi d’explotar. No se m’oblidarà mai aquest detall. Ha hagut de demanar vacances dues setmanes per venir i deixar-ho tot. A vegades penso que no me’l mereixo, tot això és impressionant. :)

Bé, potser aquests dies no escric molt perquè aprofitaré el temps que està aquí.

Inoblidable. 0_0

Presentació

Avui hem fet la exposició del nostre treball amb un Power Point. Jo esperava que anés millor però la Marie com sempre ha fet la presentació remenant-se els cabells i amb les mans a la butxaca i sense saber què dir. La Sabina ho ha fet molt bé i l’Adam també. Al final cada grup tenia un grup que l’oposava i havia de criticar i fer preguntes. Ens han criticat bastant, però eren coses que nosaltres ja sabíem, el nostre treball no estava gaire ben fet, no ens havíem compenetrat, per tant es veia en els resultats.

Bé, al final hem acabat la presentació i ja ens hem tret un pes de sobre, tot i que després de les exposicions ens han fet avaluar el curs, dir que pensàvem sobre els seminaris, laboratori, classes, examen, presentació i treball, ha estat una mica així, fet per obligació. Ara queda acabar el Home Exam, que ja tinc a punt d’acabar i ja estarem del curs. El que m’ha agradat més de tot això han estat les excursions, per molta fred que fes.

La setmana santa ja està aquí i les visites venen, ja era hora ;)

Avui hem fet la última excursió del curs. Hem visitat els llocs on cada grup ha mostrejat, inclòs els nostres. No acabo d’entendre ben bé perquè l’'hem fet aquesta excursió perquè demà en la presentació amb el Power Point ja quedarà tot ben explicat, o això espero. Per tant trobo que ha estat una tonteria haver fet aquesta excursió a més nevant i amb el fred. Aquests suecs no tenen en compte als que som de terres més càlides com jo o els kenyans.

En fi, hem de fer el que ens diuen si volem aprovar :(

La cosa bona d’'avui és que he comprovat que existeixen les volves de neu amb la forma típica. No ho havia vist mai, aquí poso una foto, m'’encanta. :)

Segueix nevant

Avui segueix nevant, i per tant, ha quedat neu al terra, no n’hi ha tanta com en l’altra nevada, perquè com vaig dir és com aigua neu, però n’hi ha, que és lo important.

A vegades penso si em quedaran ganes d’anar a la neu quan torni cap a Catalunya. Tindré ganes d’anar a esquiar? No ho sé, potser si, perquè quan estigui allà trobaré a faltar Suècia. Com els tontos. Ara que estic aquí trobo a faltar Catalunya i quan estigui allà trobaré a faltar Suècia, en fi, sembla el món al revés. Vosaltres hi havíeu jugat al món al revés quan éreu petits? Es tractava de fer de noi si eres noia, anar amb la bici enredera, parlar al revés... quins records. No podríem tornar a ser petits encara que només fos un dia? Algú hauria d’inventar una màquina per poder-ho fer.

Ahir a la nit vaig anar a la festa d’aniversari d’un noi de Madrid. Vaig quedar espantada de la d’espanyols que hi ha aquí. Gent de València, de Madrid, de Castella la Mancha, d'Andalusia... són una plaga!! Doncs en aquesta festa, els hi vaig preguntar als valencians si no parlaven mai en català, i ja la varem liar. Ells em van dir que parlaven valencià. I jo crec que català i valencià és el mateix, o sigui que el valencià és un dialecte del català. Però ells s’entesten en que és diferent, a més ho fan en plà de conya. O sigui, que defensen lo indefensable. Perquè defensen una llengua que no parlen? O sigui, jo crec que es pot defensar una llengua que estimes i que utilitzes diàriament, però no pots defensar una llengua i després parlar la llengua contrària, el castellà, o espanyol com diuen els que no són espanyols. Ells normalment parlen en castellà, per tant perquè defensar el valencià, que més et dona si és valencià o català si igualment no la parles i t’importa ben poc? No sé, algun dia m’agradaria poder discutir això amb ells, però seriosament, m’agradaria saber la seva posició i perquè creuen això.

Preguntes a l’aire per si algú les sap o vol contestar.

Dia lleig

Avui és un dia lleig.

Primerament, perquè és el primer aniversari de l’atemptat de Madrid, cosa difícil d’oblidar, sobretot per la gent que el va patir. Aquí la veritat és que, que jo sàpiga, no s’ha fet res per commemorar-lo. La gent que vivim a Espanya la veritat és que hi hem pensat, hi ha gent que s’ha posat algun comentari en el nick del Messenger, i altre que simplement n'hem parlat entre nosaltres. Els suecs també saben el que va passar, aquesta setmana n’hem parlat amb els de classe. Jo volia penjar un crespó negre a la finestra, però no tinc res negre, ni un trist paper i al final no he fet res. Potser per això estic escrivint aquest post avui, per recordar aquest dia d’alguna manera i deixar-lo marcat.

D’altra banda, és lleig perquè avui, després d’una setmana de sol i temperatures més altes, ha tornat a nevar, però no neu, neu, sinó neu d’aquesta que mulla i que no queda a terra. Quan he arribat de la universitat he hagut de posar guants, bufanda, gorro, jaqueta i pantalons al radiador perquè estaven xops.

També és lleig perquè aquesta nit, no sé quin tipus de somni he tingut, que no he pogut dormir. M’he despertat unes deu vegades i no podia adormir-me, estava suant. La veritat és que ha estat una mica estrany.

I lleig del tot, perquè he anat a la universitat per acabar de fer el projecte, que per cert l’hem acabat, i una de les noies m’ha tornat a posar dels nervis. Ahir ja ens va dir que avui després de les dotze del migdia, que aquí és l’hora de dinar, ella no podia fer res perquè havia vingut la seva germana a visitar-la i havia d’estar per ella. D’acord. Però resulta que des de que ha arribat, la última, per cert, no ha parat de parlar pel mòbil i no ha participat gens en el treball. Així perquè ha vingut??? Per passejar el seu "palmito"?

Quan hem acabat el treball i l’hem enviat als profes, hem anat a netejar el laboratori, ja que ens fan una revisió el divendres vinent. Doncs s’ha estat asseguda en una cadira parlant pel mòbil, mirant-nos, i mentrestant nosaltres netejant uns 50 pots, taules, endreçant microscopis... Definitivament, s’ha fet la sueca.

N’he d’aprendre.

Molt bé

Tal com vaig pronosticar, l'examen m'ha anat molt bé, he tret un 8'6. Vaig millorant, de 6 a 8 i mig, això va bé. Ara a veure com acaba el projecte i l'examen, del qual ja he fet unes 2 preguntes i mitja.

Només queden dues setmanes de patiment, ja s'acaba, després, laboratori, un horari fix cada dia i a viure millor que ara, espero.

L'examen i el projecte

L’examen em va anar molt bé. Vaig arribar i el profe ens va dir que hi havia 26 animalons per determinar. Jo vaig pensar: joder, com es passen, perquè no en posen més?, però quan vaig començar a mirar els animals, vaig veure que me’n recordava de tot el que havia estudiat i que era fàcil. En mitja hora havia acabat l’examen, vaig ser la primera. Estic segura que tots els animalets menys 3 o 4 els tinc bé, per tant espero tenir bona nota. La profe quan tothom va acabar de l’examen i va sortir del laboratori ens va dir que tothom havia tingut molt bona nota, però ens les diran el dilluns. Així que a esperar.

L’altre tema és el del projecte o treball de camp que hem de fer d’aquesta assignatura. Ara només hem de discutir els resultats que hem obtingut i fer un PowerPoint. Això ens hauria de representar 2 o 3 dies com a molt, però al pas que anem em sembla que tardarem una setmana o més. Us explico com són els meus companys de treball, "workmates" que diuen per aquí.
Som tres noies i un noi i d’aquests només ens salvem una de les noies i jo.

L’altre noia, porta uns aires que ni l’huracà Mitch. Tot el dia posant morritos com si fos una model i remenant-se el cabell, ara cap aquí, ara cap allà, ara em faig una cua, ara me’l deixo anar... Escriu com si fos mis repipi, no sé, l’hauríeu de veure, ahhh!!! i a més és addicta al mòbil, al igual que el noi del grup. Tot el dia estan parlant pel mòbil o escrivint missatges. Però a veure, no esteu fent un treball??? Doncs no remeneu el mòbil, poseu-lo en silenci o tanqueu-lo i punt.

El noi. Que n’he de dir del noi. Si ella és xula, ell la supera amb esquetx. Diu que és roquer, però va metrosexual, com tots els suecs. Ell ho sap tot, cosa que diguis segur que està malament, a més tot el dia està passant de tot i fent broma. O sigui, si és un treball hauríem d’estar seriosos i anar fent. A veure, tampoc dic que no es pugui fer una broma de tant en tant, però no prenent-ho tot a catxondeo. Es presenta a les discussions dels articles sense els articles i sense haver-se'ls llegit; als seminaris també sense els articles i a l’hora de fer el treball arriba sense res a les mans i fotent-nos pressa perquè ha quedat amb els amics per veure cervesa.

No sé, crec que no entendré mai la prepotència, que aquí en sobra. Aquest país pel moment m’està decepcionant. :(

Examen

D'aquí a 30 minuts tinc examen de determinació d'animals. Ens fan determinar animals a simple vista, com aquell que és expert en la matèria. D'acord, hem estat durant dues setmanes determinant els animals de les nostres mostres, però això no vol dir que ens haguem fet experts de la nit al dia, no sé, trobo una gran tonteria determinar animals a la babalà, quan existeixen unes precioses claus de determinació, que un o varis tios es van dedicar a fer amb tota la paciència del món.

En fi, tot i això crec que ho porto bastant bé, ahir em vaig passar el dia repetint els noms, mirant les fotos i intentant endevinar quins eren. Segur que en cago algun però crec que aprovaré.

Energia positiva i sort, veniu a mi.

Universitat nevada. La meva facultat és l'edifici de més a la dreta i el que es veu al mig il·luminat és la facultat de física i matemàtiques 

Despres 

Abans  

Molta fred

Fa més de tres setmanes que no escric res, però avui necessito explicar-vos una cosa. Fa molta fred!!!

Estem a -19ºC a les nits des de fa una setmaneta i com a molt a -7ºC de dia a Linköping. A Uppsala, una ciutat que està a una hora al nord d'Estocolm ahir estaven a -39ºC. Com es pot viure amb aquestes temperatures??? Com els hi pot agradar als suecs caminar pel carrer i notar el cabell, les pestanyes i els pèls del nas congelats? Arribar a casa i veure que tens les mans, les cames, els llavis i el cul tallat, ressec?? No ho entenc.

Ahir els hi vaig preguntar a la gent de la meva classe i em van dir que cadascú s’estima el lloc on ha nascut. En això estic d’acord amb ells, m’estimo Catalunya, i des d’aquí dalt he vist que el nostre clima és perfecte.

A més, el clima també influencia en la manera de ser. Els suecs són bastant tancats, molt sossos, no criden, no parlen... com a mínim els del meu passadís són així. Diuen que a l’estiu, amb les temperatures més altes i amb el sol canvien, es tornen més oberts, canten, parlen..., potser sí, i això espero. Nosaltres, els mediterranis, som alegres, cridaners, esverats... però això ens dona vida, tenim activitat, som algú.

En fi, estimeu-vos la vostra terra, que quan estàs lluny d'ella te n’adones que el més bo es troba allà.