divendres, de març 11, 2005

Dia lleig

Avui és un dia lleig.

Primerament, perquè és el primer aniversari de l’atemptat de Madrid, cosa difícil d’oblidar, sobretot per la gent que el va patir. Aquí la veritat és que, que jo sàpiga, no s’ha fet res per commemorar-lo. La gent que vivim a Espanya la veritat és que hi hem pensat, hi ha gent que s’ha posat algun comentari en el nick del Messenger, i altre que simplement n'hem parlat entre nosaltres. Els suecs també saben el que va passar, aquesta setmana n’hem parlat amb els de classe. Jo volia penjar un crespó negre a la finestra, però no tinc res negre, ni un trist paper i al final no he fet res. Potser per això estic escrivint aquest post avui, per recordar aquest dia d’alguna manera i deixar-lo marcat.

D’altra banda, és lleig perquè avui, després d’una setmana de sol i temperatures més altes, ha tornat a nevar, però no neu, neu, sinó neu d’aquesta que mulla i que no queda a terra. Quan he arribat de la universitat he hagut de posar guants, bufanda, gorro, jaqueta i pantalons al radiador perquè estaven xops.

També és lleig perquè aquesta nit, no sé quin tipus de somni he tingut, que no he pogut dormir. M’he despertat unes deu vegades i no podia adormir-me, estava suant. La veritat és que ha estat una mica estrany.

I lleig del tot, perquè he anat a la universitat per acabar de fer el projecte, que per cert l’hem acabat, i una de les noies m’ha tornat a posar dels nervis. Ahir ja ens va dir que avui després de les dotze del migdia, que aquí és l’hora de dinar, ella no podia fer res perquè havia vingut la seva germana a visitar-la i havia d’estar per ella. D’acord. Però resulta que des de que ha arribat, la última, per cert, no ha parat de parlar pel mòbil i no ha participat gens en el treball. Així perquè ha vingut??? Per passejar el seu "palmito"?

Quan hem acabat el treball i l’hem enviat als profes, hem anat a netejar el laboratori, ja que ens fan una revisió el divendres vinent. Doncs s’ha estat asseguda en una cadira parlant pel mòbil, mirant-nos, i mentrestant nosaltres netejant uns 50 pots, taules, endreçant microscopis... Definitivament, s’ha fet la sueca.

N’he d’aprendre.