Primer dia de laboratori

Primer de tot felicitar el meu cunyat i la seva iaiona que és el seu aniversari, uns més que d’altres, la vida és així, com a la sèrie de la televisió :)

Segon que no seguiu llegint el blog d’avui si sou aprensius.

Avui ha estat el meu primer dia al laboratori. He descuartitzat pollets que estaven encara dins de l’ou. Els hi hem posat una injecció de barbitúric i han mort. He hagut de pesar l’ou sencer per saber el pes que havia perdut a la incubadora. Després he obert l’ou i he mirat si havien foradat el tel de l’ou per començar a respirar aire, només dos dels 15 que he obert estaven així i tres ous estaven no fertilitzats. Els següent que he fet amb els altres ha estat treure els pollets de l’ou, posar-los panxa amunt damunt una placa de petri amb silicona sòlida i clavar-los amb agulles. Els he obert en canal i els hi he tret el fetge i he intentat netejar el cor de teixits i altres òrgans que té al voltant. Finalment els he tallat el cap, he obert el crani i els hi he tret el cervell.

El meu professor, català per cert, ha separat l’aorta, que és el que ens interessa de la resta del cor. Jo he anat a pesar el cor, fetge i cervell mentre ell posava a fixar l’aorta en condicions fisiològiques.

El que estudien són si hi ha algun efecte en aquests òrgans, cor, fetge, cervell i sobretot ahorta, de diferents tipus de pollastre, White Leghorn, Broiler i un altre que no recordo, quan se’ls incuba o fa créixer en condicions de més i menys oxigen del que seria normal.

Bé, un cop explicat el meu treball d’aquest dia, dir que tenia el xicot voltant per Norrköping, el poble rival de Linköping, amb la mexicana i la grega i que després, a l’hora de dinar ha vingut al laboratori a veure com treballava, ell és l’autor de les fotografies.

Més entrat el vespre han arribat els amics de Girona amb cotxe llogat incorporat, ja els podíem anar esperant a la parada del bus.

Aquesta nit ja els hi ensenyo el HG (Herrgar’n, pub del costat de casa).

Amb el meu pollet descuartitzat al laboratori. Quin primer dia ;)

Felicitats!!!!

Ahir a la nit varem anar a un kraval amb el meu xicot, volia que veiés com era una d’aquestes festes. La veritat és que estava molt buit, al ser setmana santa tothom ha marxat a casa seva a veure la família, i els que no, han aprofitat que és festa per viatjar. Hi ha molta gent que ha marxat, uns a Barcelona, Girona..., altres a París, Bélgica i Alemanya, d’aquí a res els companys marxen a Rússia, gent que ha anat a esquiar... no s’estan de res.

Avui tenim un sopar d’acomiadament d’un noi de Barcelona que ja marxa. Ell no estava aquí d’Erasmus sinó amb un altre tipus de beca, per fer unes pràctiques dos mesos en una escola. Em sembla molt que li han condit molt aquests dos mesos, ha estat molt bé, com un rei.

En uns dies ja venen els amics de Girona a fer-nos una visita i viatjarem. De moment estic assaborint els dies amb el meu amor que quan se’n vagi ja no podré estar amb ell.

Estem pletòrics :)

SORPRESÓN!!!!!!

Hòstia quina sorpresa!

Ha vingut “la meva vida” per sorpresa aquesta tarda, ningú podria imaginar el que he sentit en veure’l a la porta del meu passadís palplantat amb les maletes dient-me per telèfon que li obrís la porta. Com pot ser que estigui aquí? No l’ubico, és una sensació estranya, com si fos un fantasma o algú que realment no existeix, sembla que sigui com una bombolla i que si el toco hagi d’explotar. No se m’oblidarà mai aquest detall. Ha hagut de demanar vacances dues setmanes per venir i deixar-ho tot. A vegades penso que no me’l mereixo, tot això és impressionant. :)

Bé, potser aquests dies no escric molt perquè aprofitaré el temps que està aquí.

Inoblidable. 0_0

Presentació

Avui hem fet la exposició del nostre treball amb un Power Point. Jo esperava que anés millor però la Marie com sempre ha fet la presentació remenant-se els cabells i amb les mans a la butxaca i sense saber què dir. La Sabina ho ha fet molt bé i l’Adam també. Al final cada grup tenia un grup que l’oposava i havia de criticar i fer preguntes. Ens han criticat bastant, però eren coses que nosaltres ja sabíem, el nostre treball no estava gaire ben fet, no ens havíem compenetrat, per tant es veia en els resultats.

Bé, al final hem acabat la presentació i ja ens hem tret un pes de sobre, tot i que després de les exposicions ens han fet avaluar el curs, dir que pensàvem sobre els seminaris, laboratori, classes, examen, presentació i treball, ha estat una mica així, fet per obligació. Ara queda acabar el Home Exam, que ja tinc a punt d’acabar i ja estarem del curs. El que m’ha agradat més de tot això han estat les excursions, per molta fred que fes.

La setmana santa ja està aquí i les visites venen, ja era hora ;)

Avui hem fet la última excursió del curs. Hem visitat els llocs on cada grup ha mostrejat, inclòs els nostres. No acabo d’entendre ben bé perquè l’'hem fet aquesta excursió perquè demà en la presentació amb el Power Point ja quedarà tot ben explicat, o això espero. Per tant trobo que ha estat una tonteria haver fet aquesta excursió a més nevant i amb el fred. Aquests suecs no tenen en compte als que som de terres més càlides com jo o els kenyans.

En fi, hem de fer el que ens diuen si volem aprovar :(

La cosa bona d’'avui és que he comprovat que existeixen les volves de neu amb la forma típica. No ho havia vist mai, aquí poso una foto, m'’encanta. :)

Segueix nevant

Avui segueix nevant, i per tant, ha quedat neu al terra, no n’hi ha tanta com en l’altra nevada, perquè com vaig dir és com aigua neu, però n’hi ha, que és lo important.

A vegades penso si em quedaran ganes d’anar a la neu quan torni cap a Catalunya. Tindré ganes d’anar a esquiar? No ho sé, potser si, perquè quan estigui allà trobaré a faltar Suècia. Com els tontos. Ara que estic aquí trobo a faltar Catalunya i quan estigui allà trobaré a faltar Suècia, en fi, sembla el món al revés. Vosaltres hi havíeu jugat al món al revés quan éreu petits? Es tractava de fer de noi si eres noia, anar amb la bici enredera, parlar al revés... quins records. No podríem tornar a ser petits encara que només fos un dia? Algú hauria d’inventar una màquina per poder-ho fer.

Ahir a la nit vaig anar a la festa d’aniversari d’un noi de Madrid. Vaig quedar espantada de la d’espanyols que hi ha aquí. Gent de València, de Madrid, de Castella la Mancha, d'Andalusia... són una plaga!! Doncs en aquesta festa, els hi vaig preguntar als valencians si no parlaven mai en català, i ja la varem liar. Ells em van dir que parlaven valencià. I jo crec que català i valencià és el mateix, o sigui que el valencià és un dialecte del català. Però ells s’entesten en que és diferent, a més ho fan en plà de conya. O sigui, que defensen lo indefensable. Perquè defensen una llengua que no parlen? O sigui, jo crec que es pot defensar una llengua que estimes i que utilitzes diàriament, però no pots defensar una llengua i després parlar la llengua contrària, el castellà, o espanyol com diuen els que no són espanyols. Ells normalment parlen en castellà, per tant perquè defensar el valencià, que més et dona si és valencià o català si igualment no la parles i t’importa ben poc? No sé, algun dia m’agradaria poder discutir això amb ells, però seriosament, m’agradaria saber la seva posició i perquè creuen això.

Preguntes a l’aire per si algú les sap o vol contestar.

Dia lleig

Avui és un dia lleig.

Primerament, perquè és el primer aniversari de l’atemptat de Madrid, cosa difícil d’oblidar, sobretot per la gent que el va patir. Aquí la veritat és que, que jo sàpiga, no s’ha fet res per commemorar-lo. La gent que vivim a Espanya la veritat és que hi hem pensat, hi ha gent que s’ha posat algun comentari en el nick del Messenger, i altre que simplement n'hem parlat entre nosaltres. Els suecs també saben el que va passar, aquesta setmana n’hem parlat amb els de classe. Jo volia penjar un crespó negre a la finestra, però no tinc res negre, ni un trist paper i al final no he fet res. Potser per això estic escrivint aquest post avui, per recordar aquest dia d’alguna manera i deixar-lo marcat.

D’altra banda, és lleig perquè avui, després d’una setmana de sol i temperatures més altes, ha tornat a nevar, però no neu, neu, sinó neu d’aquesta que mulla i que no queda a terra. Quan he arribat de la universitat he hagut de posar guants, bufanda, gorro, jaqueta i pantalons al radiador perquè estaven xops.

També és lleig perquè aquesta nit, no sé quin tipus de somni he tingut, que no he pogut dormir. M’he despertat unes deu vegades i no podia adormir-me, estava suant. La veritat és que ha estat una mica estrany.

I lleig del tot, perquè he anat a la universitat per acabar de fer el projecte, que per cert l’hem acabat, i una de les noies m’ha tornat a posar dels nervis. Ahir ja ens va dir que avui després de les dotze del migdia, que aquí és l’hora de dinar, ella no podia fer res perquè havia vingut la seva germana a visitar-la i havia d’estar per ella. D’acord. Però resulta que des de que ha arribat, la última, per cert, no ha parat de parlar pel mòbil i no ha participat gens en el treball. Així perquè ha vingut??? Per passejar el seu "palmito"?

Quan hem acabat el treball i l’hem enviat als profes, hem anat a netejar el laboratori, ja que ens fan una revisió el divendres vinent. Doncs s’ha estat asseguda en una cadira parlant pel mòbil, mirant-nos, i mentrestant nosaltres netejant uns 50 pots, taules, endreçant microscopis... Definitivament, s’ha fet la sueca.

N’he d’aprendre.

Molt bé

Tal com vaig pronosticar, l'examen m'ha anat molt bé, he tret un 8'6. Vaig millorant, de 6 a 8 i mig, això va bé. Ara a veure com acaba el projecte i l'examen, del qual ja he fet unes 2 preguntes i mitja.

Només queden dues setmanes de patiment, ja s'acaba, després, laboratori, un horari fix cada dia i a viure millor que ara, espero.

L'examen i el projecte

L’examen em va anar molt bé. Vaig arribar i el profe ens va dir que hi havia 26 animalons per determinar. Jo vaig pensar: joder, com es passen, perquè no en posen més?, però quan vaig començar a mirar els animals, vaig veure que me’n recordava de tot el que havia estudiat i que era fàcil. En mitja hora havia acabat l’examen, vaig ser la primera. Estic segura que tots els animalets menys 3 o 4 els tinc bé, per tant espero tenir bona nota. La profe quan tothom va acabar de l’examen i va sortir del laboratori ens va dir que tothom havia tingut molt bona nota, però ens les diran el dilluns. Així que a esperar.

L’altre tema és el del projecte o treball de camp que hem de fer d’aquesta assignatura. Ara només hem de discutir els resultats que hem obtingut i fer un PowerPoint. Això ens hauria de representar 2 o 3 dies com a molt, però al pas que anem em sembla que tardarem una setmana o més. Us explico com són els meus companys de treball, "workmates" que diuen per aquí.
Som tres noies i un noi i d’aquests només ens salvem una de les noies i jo.

L’altre noia, porta uns aires que ni l’huracà Mitch. Tot el dia posant morritos com si fos una model i remenant-se el cabell, ara cap aquí, ara cap allà, ara em faig una cua, ara me’l deixo anar... Escriu com si fos mis repipi, no sé, l’hauríeu de veure, ahhh!!! i a més és addicta al mòbil, al igual que el noi del grup. Tot el dia estan parlant pel mòbil o escrivint missatges. Però a veure, no esteu fent un treball??? Doncs no remeneu el mòbil, poseu-lo en silenci o tanqueu-lo i punt.

El noi. Que n’he de dir del noi. Si ella és xula, ell la supera amb esquetx. Diu que és roquer, però va metrosexual, com tots els suecs. Ell ho sap tot, cosa que diguis segur que està malament, a més tot el dia està passant de tot i fent broma. O sigui, si és un treball hauríem d’estar seriosos i anar fent. A veure, tampoc dic que no es pugui fer una broma de tant en tant, però no prenent-ho tot a catxondeo. Es presenta a les discussions dels articles sense els articles i sense haver-se'ls llegit; als seminaris també sense els articles i a l’hora de fer el treball arriba sense res a les mans i fotent-nos pressa perquè ha quedat amb els amics per veure cervesa.

No sé, crec que no entendré mai la prepotència, que aquí en sobra. Aquest país pel moment m’està decepcionant. :(

Examen

D'aquí a 30 minuts tinc examen de determinació d'animals. Ens fan determinar animals a simple vista, com aquell que és expert en la matèria. D'acord, hem estat durant dues setmanes determinant els animals de les nostres mostres, però això no vol dir que ens haguem fet experts de la nit al dia, no sé, trobo una gran tonteria determinar animals a la babalà, quan existeixen unes precioses claus de determinació, que un o varis tios es van dedicar a fer amb tota la paciència del món.

En fi, tot i això crec que ho porto bastant bé, ahir em vaig passar el dia repetint els noms, mirant les fotos i intentant endevinar quins eren. Segur que en cago algun però crec que aprovaré.

Energia positiva i sort, veniu a mi.

Universitat nevada. La meva facultat és l'edifici de més a la dreta i el que es veu al mig il·luminat és la facultat de física i matemàtiques 

Despres 

Abans  

Molta fred

Fa més de tres setmanes que no escric res, però avui necessito explicar-vos una cosa. Fa molta fred!!!

Estem a -19ºC a les nits des de fa una setmaneta i com a molt a -7ºC de dia a Linköping. A Uppsala, una ciutat que està a una hora al nord d'Estocolm ahir estaven a -39ºC. Com es pot viure amb aquestes temperatures??? Com els hi pot agradar als suecs caminar pel carrer i notar el cabell, les pestanyes i els pèls del nas congelats? Arribar a casa i veure que tens les mans, les cames, els llavis i el cul tallat, ressec?? No ho entenc.

Ahir els hi vaig preguntar a la gent de la meva classe i em van dir que cadascú s’estima el lloc on ha nascut. En això estic d’acord amb ells, m’estimo Catalunya, i des d’aquí dalt he vist que el nostre clima és perfecte.

A més, el clima també influencia en la manera de ser. Els suecs són bastant tancats, molt sossos, no criden, no parlen... com a mínim els del meu passadís són així. Diuen que a l’estiu, amb les temperatures més altes i amb el sol canvien, es tornen més oberts, canten, parlen..., potser sí, i això espero. Nosaltres, els mediterranis, som alegres, cridaners, esverats... però això ens dona vida, tenim activitat, som algú.

En fi, estimeu-vos la vostra terra, que quan estàs lluny d'ella te n’adones que el més bo es troba allà.

Carnestoltes i normes

Aquí no es va celebrar cap tipus de Carnestoltes. A mi m’hagués agradat disfressar-me d’alguna cosa només per seguir celebrant des d’aquí les festes que es fan a Espanya, però tampoc tenia res per disfressar-me, només l’overall i no és típic d’allà.

Pel què sé a Espanya van ser com sempre, o millors. M’agradaria veure fotografies per saber si a Banyoles aquest any s’han pogut fer carrosses ja que cada any el carnestoltes o qualsevol cosa que es fa va a pitjor. No es podrien permetre més coses en aquests dies de festa major?? Una mica de permissivitat no fa mal a ningú.

També sé que es feia una quedada a la Plaça de les Rodes per protestar en contra de la norma que ha imposat l’ajuntament de la nostra ciutat en contra dels “Botellones” al carrer, o sigui, que la gent que begui alcohol al carrer i se l’enganxi, se li posarà una multa bastant gran. Aquesta protesta consistia en fer un Super Botellon al carrer i a veure com reaccionava el Consistori Municipal. Espero que hagi estat un èxit, ja que el mal no està en beure al carrer i per tant no s’arreglarà res amb aquesta norma.

Welcome Dinner

El Welcome Dinner va anar molt bé. Ens van col·locar a tots barrejats perquè així no es creessin ghettos entre els estudiants del mateix país. A mi em va tocar amb la Linnea (la meva peer student), la Daniela i l’Emma (la seva peer student). Però va venir el noi que s’asseia al meu costat amb la seva xicota i em van demanar si els podia deixar seure junts i me’n vaig anar a una altra taula, amb l'italià Pepe, la mexicana Ari, la italiana Clara, l'italià Carlo i alemanys...

El menú va ser el següent:

1r- Chanterelle soup with cognac, thyme and garlic, served with parmesan bread.
2n- Rosemary marinated fillet of pork served with roast potatoes and red wine sauce.
Postres - Lemon and lime pie with raspberry cream.
Coffee

La sopa estava molt bona, era de bolets i herbes i el pa parmesà estava boníssim. El filet estava una mica cru i fred, picava, anava acompanyat de mongetes verdes, les quals no em vaig menjar, i les patates estaven bones. Els postres els vaig provar però no em van agradar, tenia un sabor estrany, que al principi t’agrada però després no, a més estava plena i no m’entrava res més.

Per beure teníem el que volíem. A la taula hi teníem cervesa però la podíem canviar per sidra. Jo ho vaig fer, perquè havia tastat la sidra dues setmanes abans en el kraval i estava més bona que la cervesa. Després servien vi, un munt d’ampolles, que es van acabar, i varem demanar aigua, que és el que vaig beure més. També hi havia un vaset petit com de xupito amb alguna beguda que era alcohol pur, allà es va quedar, li vaig donar a la Daniela que traga molt, és una esponja. Amb la sidra vaig estar marejada tota la nit, és el que passa per beure. Estic millor sense beure, m’ho passo bé igual i no em marejo.

Durant el sopar podíem dir:

ooooooooooooooooooooooooooooooooooooo Skål!! i tothom havia de beure un glop.

ooooooooooooooooooooooooooooooooooooo Tempo!! i el grup que ho havia dit decidia la cançó que volia cantar del llibret que teníem, gairebé totes en suec, o improvisar alguna performance. Ens varem passar la nit cantant cançons que no sabia ni com anaven. Hi havia dos cançons espanyoles, Guantanamera i la Bamba, els francesos deien guantanamega, guagiga, Guantanamega, era graciós d’escoltar.

Els italians van voler fer una performance i varem acabant cantant i fent la comba els italians, catalans i mexicans per els dos menjadors, QUINA PENA!

Els austríacs van cantar O-lara-lirio, els finesos dos cançons fineses i uns alemanys que porten molt temps aquí van venir a cantar tres cançons amb ball incorporat i van acabar sense samarreta, el meu primer streaptease fora de Catalunya. I finalment els suecs presents al sopar van cantar dues o tres cançons. Faltaria més, amb el que els agrada cantar.

Després de tot això hi havia sessió de Dj’s a la sala de ball. La música era tota techno, house... no m’agrada aquesta música i em vaig passar xerrant l’estona amb la Linnea i amb un noi de León que vaig conèixer allà ja que la resta de la gent va acabar fatal. Aquí la beguda va a litres, és un dels problemes més grans en aquests moments entre els estudiants de Linköping. No sé si arriba al grau d’alcoholisme però metges i comunitat universitària estan preocupats per la salut dels estudiants, estan intentant trobar mesures.

Els estudiants són iguals arreu on vagis.

Rockeros

Camell

Primera carrera

Slope

Carrito super

Emma, Linnea i jo a la pista de ball i la mà de la Daniela incordiant :)

Streaptease

Organització cantant

Treballs i cantarelles

Degut a la meva carrera com a biòloga, ahir vaig anar a fer treball de camp.

Fa dues setmanes van dividir la classe en grups de quatre persones per a fer un projecte sobre algun riu o llac. A mi em va tocar amb la Marie, la Sabina i l’Adam, tres suecs. Com no, si a classe només som tres estrangers, els dos kenyans i jo.

Nosaltres fem un estudi en un riu anomenat Taforsaän on hem de mirar com varia la fauna del substrat en els diferents trams del riu. Doncs bé, ahir varem anar a agafar mostres de substrat i aigua en dos localitats, Linghem i un altre lloc del qual no recordo el nom. Ens havíem de ficar dins l’aigua amb uns petos impermeables, però resulta que el que jo vaig agafar estava trencat d’una de les botes i em va entrar aigua. Tenia el peu moll i l’aigua estava a zero graus. Quin fred!!
Per la resta, el dia va anar molt bé, no ens va ploure ni nevar, però va estar núvol tot el dia, cosa normal per aquestes latituds. Només he vist el sol quatre dies en un mes.

Al vespre vaig anar a sopar una pizza amb els companys catalans i les dues mexicanes al Kebab Sandra que està al Ryd Centrum, a dos minuts de casa meva.

Avui he anat a classe més tard del normal, a les 9:15. Quan m’estava preparant el dinar per endur-me a la universitat, ha entrat la meva companya de passadís, la xina. Com sempre m’ha començat a parlar i no he entès res del que m’ha dit. Perquè parlaran tant malament l’anglès els xinesos? Jo no sé parlar anglès, però ells em superen. Bé, doncs al final l’he entesa però he hagut de posar tots els meus sentits en les seves paraules.

A la universitat hem discutit sobre uns capítols d’un llibre que hem de llegir cada setmana i tot seguit ens hem passat el dia al laboratori buscant animalons fugissers a l’aigua que varem agafar ahir.

Per acabar el dia, avui tinc el Welcome Dinner que ens organitza la universitat al Herrgår’n, el pub que tinc darrera el meu pis. Es veu que ens faran cantar una cançó típica del nostre país. Nosaltres no sé pas que cantarem, però el més segur és que al ser tots catalans cantem Els Segadors o l’himne del Barça. Jo per si de cas m’he apuntat la lletra en un paper, perquè no me les sé senceres.

Seguiré informant del meu debut com a cantant internacional.

Són possibles més complicacions?

Avui ha estat un dia difícil.

Definitivament ahir em van trucar els del centre de salut de Ryd i em van dir que tenia una cita amb el doctor a l’hospital Universitari de Linköping a les 14:45, que si us plau no arribés tard. Doncs bé, avui després d’haver sortit ahir fins les dues, aixecar-me a les set del matí i fer quatre hores de classe, he anat al metge. He agafat el bus a les 14:20, ha arribat tard, i ha tardat 25 minuts per arribar a l’hospital, com es pot tardar tant?

Bé, allà m’he dirigit a informació per demanar on era la unitat d’al•lergologia i aquella senyora només parlava suec. En veure que no parava de parlar en suec i jo no l’entenia perquè li feia cares rares i li deia “I don’t understand you” tota l’estona ha decidit trucar per telèfon a no sé qui. M’ha passat el telèfon i una senyora que parlava anglès m’ha dit que havia d’anar on era ella, i on era?? Bé, li he passat el telèfon a la recepcionista i quan ha penjat m’ha dit alguna cosa com “acompanya’m”. L’he seguit i m’ha portat a una altra recepció on hi havia la dona del telèfon.

Bé, m’ha demanat la targeta de la seguretat social i m’ha dit si tenia una altra cosa, com un cartronet on em segellarien cada cop que hi anés. M’ha dit que eren 250 SEK, que venen a ser uns 28€ i jo només portava 150 SEK. M’ha fet una factura i m’ha dit que anés a la caixa a pagar. Bé, doncs m’ho he agafat fatal, quines ganes d’estrangular a aquella dona. Però, m’ha dit alguna cosa que jo no he entès ben bé, que venia a ser que quan jo tornés a Espanya em tornarien els diners, però com que no l’he entesa...

Seguidament, la senyora de l’altre recepció m’ha acompanyat a l’al•lergòloga que estava on estàvem al principi. He entrat i m’han fet deixar les coses en una cadira. M’han demanat tot de papers, el nom, el carrer... i m’han fet bufar un espiròmetre que a Girona només faig un cop cada sis mesos, doncs aquí tres vegades abans de vacunar-me i dos vegades després. Bé, m’han donat el meu número de la seguretat social d’aquí per si necessito anar algun dia al metge i ja m’han vacunat. Mentre em vacunava m’anava explicant coses i preguntant, era com un interrogatori. Ha posat les vacunes en una nevera tancada en clau i jo he pensat “Ara se’m quedarà les vacunes??, jo les vull perquè no penso tornar més aquí si no aclareixo que em tornen els diners. Jo no pago per anar al metge”. M’he esperat la mitja hora reglamentaria i durant aquesta he estat pensant que els podia dir perquè em tornessin les vacunes. Doncs finalment els he dit que el mes que ve vaig a Espanya i que necessito les vacunes. Després de dir-me durant una bona estona que només m’endugués un pot de vacunes i que lo altre s’ho quedaven i que ho posés a la nevera, i jo dir-los que no, que ho necessitava tot, m’ho han donat.

Bé, he decidit vacunar-me jo mateixa si em fan pagar cada vegada. Si trobo que em tornen els diners aniré a l’hospital a vacunar-me, sinó no.

He tornat amb el mateix bus, ara no tenia pressa. A les cinc tenia la primera classe de suec a la universitat a l’edifici Key. M’he dirigit cap allà i he trobat la classe fàcilment. A un quart de 5 que és quan començava la classe només érem cinc persones a classe i no ha aparegut ningú més d’uns 25 que havíem de ser. Era estrany. Al final hem trobat una senyora que ens ha ajudat i ens ha dit que la classe començava el dilluns vinent. Resulta que ens han enviat un mail però només ha arribat a alguna gent i a d’altra no, els sis que érem allà som els que no l’hem rebut.

Un altre tema que m’ha rematat el dia és que ahir a la nit em vaig trobar uns papers en suec a la bústia. En anglès només posava que es faria una renovació al nostre bloc i que si volíem més informació en anglès els enviéssim un mail. Aquests papers els he portat a classe perquè me’ls traduïssin i resulta que el dia 25 d’abril m’he de canviar d’habitació i bloc. He de passar del 8C al 10A, perquè renoven tot el bloc: cuines, passadís, pinten les habitacions, canvien les portes... Però no sé si això comporta pagar més o què, en fi, ja he demanat una traducció a l’anglès, espero que arribi aviat.

Després d’un dia així, necessito un descans, potser dormir??

Complicacions

Avui he intentat anar a la infermera per vacunar-me. Que complicats que són!!
Fa una setmana vaig anar amb la infermera que tenim a l’edifici Zenit de la universitat, perquè ens van dir que anéssim allà si teníem algun problema. Ella em va dir que vingués a Ryd, al barri on jo visc, que aquí em podrien vacunar.
Avui he anat a Ryd. He dit a recepció que m’havia de vacunar i m’ha dit que faltaven 10 minuts per tancar i que no podia ser. A veure, si falten 10 minuts, encara teniu temps per posar-me una vacuna que es tarda 1 minut en posar, he pensat. Els hi sobraven 9 minuts.

Doncs, la noia ha agafat el paper que li he donat i ha anat amb la infermera a ensenyar-li. Al cap d’un minut hi havia cinc infermeres i la recepcionista en rotllana mirant-se totes el meu paper. Durant cinc minuts se l’han estat mirant i parlant. Jo no entenia res. Tant complicat era d’entendre que tinc al•lèrgia i que m’he de vacunar i ja està?

Bé, ha vingut la infermera i m’han demanat la targeta de la seguretat social europea, que en teoria no hauria de pagar res per anar al metge ni res. Doncs em diuen que si avui em volia vacunar que eren 12€. Per dins m’estava morint de ràbia, es compliquen tant la vida i els hi compliquen als altres.

Els he preguntat si hauria de pagar només avui o seria cada mes, doncs ha tret una carpeta bastant gruixuda i s’ha posat a llegir les regles per els estrangers, tal com si fos la bíblia. GRrrrrrrrrrrrrr

En fi, que demà em trucaran, perquè ara resulta que al igual aquí tampoc em poden vacunar, que hauré d’anar al centre de Linköping.

Això és la història interminable.

Travel

Desprès de tres setmanes a Linköping no podia aguantar més estar tancada en aquesta habitació, que per molt bonica que em sembli és petitona. Encara no he vist tot el que es pot visitar a Linköping però volia sortir a explorar Suècia. Així doncs, vaig decidir adherir-me amb un noi que vaig conèixer aquí i un seu amic que el va venir a veure, que anaven a fer un petit viatget amb un cotxe llogat a Estocolm.

El viatge va començar el dissabte a les 7:30 del matí, la mateixa hora a Espanya. Varem sortir de Linköping i varem anar a Goteborg, la segona ciutat més gran de Suècia. Pel camí tots els camps estaven nevats, però no varem veure cap ren. La música que posen a les emissores d’aquí és exactament la mateixa que a Espanya, comercial i companyia. En arribar allà, cap a les 11:00, varem anar a fer un cafè a un bar típic on tothom menjava unes mandonguilles amb una salsa marró i crema un tant especial. No em vaig atrevir a provar-ho i menys a les onze del matí, em venien ganes de vomitar. Jo vaig menjar una muffin típica d’Anglaterra, però que aquí també en mengen bastants.

Sortint del cafè varem trobar un munt de gent fent cua i en una plaça un grup de quatre nois ballant música àrab, amb unes banderes que no reconeixíem. Ens varem acostar i varem preguntar que estaven celebrant, ens van dir que estaven votant per les eleccions a Irak, quin munt d’iraquians a Suècia!

Seguidament varem caminar durant dues hores perdent-nos per carrers que no coneixíem i no varem veure gaire res d’interessant, només un parc d’atraccions que estava tancat, un edifici molt gran on feien una fira de motos i la universitat. Desprès, en veure que caminant no veuríem res, varem agafar el cotxe i ens varem dirigir al port, on havíem llegit que hi havia un vaixell víking i la òpera, i així va ser.

Les coses per veure a Goteborg s’havien acabat i varem decidir anar cap a Copenhaguen. Per anar a la capital de Dinamarca des de Suècia és necessari anar fins a Malmö i agafar un pont molt llarg que travessa el mar i arriba fins a Copenhaguen. Aquest costa aproximadament 30€.

Copenhaguen és una altra cosa, totalment diferent. És una ciutat preciosa, fins i tot de nit, em va encisar des de que varem travessar el pont que arriba fins al centre. Tot d’edificis antics, alguns que contrasten amb les llums que tenen a les façanes anunciant marques daneses. Edificis dels anys vint, alguns de colors vius com taronja, groc, blau...
Es veuen un munt de torres acabades en punxa que solen ser rellotges o campanars d’esglésies, que n’hi ha moltes i de totes les religions. També hi ha bastants canals amb velers que et porten a una altra època.

Les atraccions per excel•lència són el Castell Reial, on hi ha uns soldats que cada cert temps fan unes passejades rítmiques i tot seguit es paren i tot i que els hi facis coses estan quiets com un pal; i la Sirena, símbol de la ciutat. Els víkings i els pirates sentien el seu cant i es sentien atrets per aquest, i, seguint-lo s’estavellaven contra les roques, així la sirena podia tenir els homes que desitjava.

Després de veure tots aquests monuments, escultures, palaus, etc, a les 14:30 varem tornar cap al nostre poble particular, al qual ja trobava a faltar. M’enyoro molt de tot. Varem arribar a Linköping a les 18:30.

Un viatge fugaç, però ben aprofitat.

Kravalls

Festes i mes festes cada dia de la setmana

Un cop o dos al mes s’organitza un Kravall, són unes macrofestes que s’organitzen a la universitat, en un edifici anomenat Kårallen en que gairebé tothom porta posat l'overall, un mono de mecànic, de la seva facultat o organització. Els estudiants estrangers tenim el de color blau elèctric amb unes línies grogues al costat i a l’esquena hi posa International Student, Linköping Universitet.
N’hi ha de tots els colors, pantalons curts o llargs, amb jaqueta de frac o sense, alguns van amb capes de mosqueter o de templari i d’altres amb una cua de drac enganxada a la jaqueta, tot depenent de les regles de cada organització.

No sé si aquest tipus de festa són típiques de Linköping o també són típiques de la resta del país. Preguntarem.

Els suecs els agrada molt ballar i sobretot cantar, i si són cançons sueques es posen a saltar i a cantar com bojos, són molt nacionalistes. Tot i això està comprovat que el ball no és lo seu, no tenen ritme! La cançó s’acaba i ells segueixen ballant i amb uns moviments molt estranys. No tenen vergonya!!! És genial, perquè pots ballar com vulguis que ningú s’hi fixa, no destaques entre la multitud.

Els agrada la mateixa música que a nosaltres R&B, rock dur, dance, techno... Les mateixes cançons que a tot el món The Rasmus, Destiny’s Child, el Mariahi mariaho d’aquest estiu passat, els agrada molt Fat Boy Slim i Chemical Brothers i també el Jazz, Blues i tot això. Una mica de tot, com a tot arreu. Però s’emocionen molt amb un grup suec que es bastant famós aquí, que es diu Magnus Uggla.

La planta que vaig comprar a IKEA se m'està morint. :(

Aquest és el meu edifici (fins el 25 d'abril, data en la que m'he de canviar d'edifici) :(

La meva bicicleta, no té frens al manillar, he de girar els pedals per frenar. Encara no he caigut, ja és un gran què.

Per fi aterrada

Fa dies que he arribat i encara no sé com funciona ben bé la vida aquí, tot i que cada dia descobreixo coses noves. El primer que vaig veure és que la gent es treu les sabates per entrar a casa i a dins va descalç o amb sabatilles i encara que vagis a casa d’una altra persona ho has de fer. També que els nens al hivern, van a l’escola amb un mono d’anar a esquiar que aquí es diu “overall” i amb uns pantalons de plàstic que hi van a sobre.

En aquesta ciutat hi ha gent de tot el món: catalans, mexicans, colombians, italians, eslovacs, txecs, alemanys, belgues, holandesos, austríacs, americans, australians, indis, lituans, xinesos... i hi ha un munt de suecs, però són bastant tancats. Els que munten les festes més grans i la lien sempre són per suposat italians, espanyols i portuguesos, que són els que aquí tenen més mala fama, i amb raó.

Els bars obren bastant aviat, però depenent del bar s’obre més aviat o més tard. A tot arreu està prohibit fumar (sobretot a partir de Juliol d’aquest any), només es pot fumar al carrer. El que s’han inventat els suecs són unes bossetes amb tabac a dins, que pot ser de varis gustos i se la posen sota el llavi. L’efecte d’aquesta bosseta dura unes dues hores, llavors ja no han de sortir a fumar.

Les drogues també estan molt mal vistes i per tant no en prenen. L’alcohol només es pot beure a casa, o sigui tu no pots entrar en un bar amb beguda de fora i tampoc pots sortir del bar amb el got, l’has de deixar a dins, perquè si ho fas el bar pot perdre la llicència per donar begudes alcohòliques.

A Linköping hi ha tres o quatre bars que són els més famosos i on van els estudiants, que són:

Herrgår'n: el tinc al darrera del bloc on visc. Obre cada dia a les 10 fins la 1 i els divendres i els dissabtes fins les 3. Aquest té 2 plantes. A la de baix hi ha el guarda-roba i una sala tipus pub anglès amb sofàs i taules i una barra. A la planta de dalt hi ha una pista de ball petitona, dues barres, una per cocktails i una per la resta de begudes, i una sala també amb taules per seure, on normalment s’hi fan sopars.

Flamman: està al barri de Flamman, tal com indica el nom. Obre cada dia em sembla, però no sé l’horari perquè encara no hi he anat però m’han dit que està molt bé. Els dimecres toca un grup de jazz en directe i també hi pots anar a sopar. Aquest és més per anar tranquils.

BK: està al centre de Linköping. Hi he passat per davant però no hi he anat encara. M’han dit que també està molt bé, que els suecs i sueques que hi van estan de molt bon veure. Semblava gran i també obren cada dia.

HN: és la casa de les nacions. A Suècia és típic tenir organitzacions estudiantils anomenades nacions, llavors en aquest edifici cada nació hi té una sala i s’hi poden organitzar festes privades o festes grans. També hi ha discoteca, bar i restaurant. Aquí és on ens faran el sopar de benvinguda el dia 4 de Febrer.

En aquesta ciutat hi ha alguna cosa per visitar, però no gaires, ja que la major part de la ciutat són cases, o sigui àrees residencials.
El que es pot visitar és la Catedral de Linköping, el centre de la ciutat que està ple de botigues, un mercat molt petit també al centre, Gamla Linköping que és un carrer en el que s’han conservat les cases i costums antics, el llac Roxen que deu ser unes 10 vegades o més l’estany de Banyoles; l'IKEA i la resta de grans superfícies que hi ha per aquí. El museu dels avions, l’aquari...

Jo encara no he visitat tot això però espero tenir temps per fer-ho tot en els sis mesos que m’estaré aquí.