dilluns, de gener 31, 2005

Travel

Desprès de tres setmanes a Linköping no podia aguantar més estar tancada en aquesta habitació, que per molt bonica que em sembli és petitona. Encara no he vist tot el que es pot visitar a Linköping però volia sortir a explorar Suècia. Així doncs, vaig decidir adherir-me amb un noi que vaig conèixer aquí i un seu amic que el va venir a veure, que anaven a fer un petit viatget amb un cotxe llogat a Estocolm.

El viatge va començar el dissabte a les 7:30 del matí, la mateixa hora a Espanya. Varem sortir de Linköping i varem anar a Goteborg, la segona ciutat més gran de Suècia. Pel camí tots els camps estaven nevats, però no varem veure cap ren. La música que posen a les emissores d’aquí és exactament la mateixa que a Espanya, comercial i companyia. En arribar allà, cap a les 11:00, varem anar a fer un cafè a un bar típic on tothom menjava unes mandonguilles amb una salsa marró i crema un tant especial. No em vaig atrevir a provar-ho i menys a les onze del matí, em venien ganes de vomitar. Jo vaig menjar una muffin típica d’Anglaterra, però que aquí també en mengen bastants.

Sortint del cafè varem trobar un munt de gent fent cua i en una plaça un grup de quatre nois ballant música àrab, amb unes banderes que no reconeixíem. Ens varem acostar i varem preguntar que estaven celebrant, ens van dir que estaven votant per les eleccions a Irak, quin munt d’iraquians a Suècia!

Seguidament varem caminar durant dues hores perdent-nos per carrers que no coneixíem i no varem veure gaire res d’interessant, només un parc d’atraccions que estava tancat, un edifici molt gran on feien una fira de motos i la universitat. Desprès, en veure que caminant no veuríem res, varem agafar el cotxe i ens varem dirigir al port, on havíem llegit que hi havia un vaixell víking i la òpera, i així va ser.

Les coses per veure a Goteborg s’havien acabat i varem decidir anar cap a Copenhaguen. Per anar a la capital de Dinamarca des de Suècia és necessari anar fins a Malmö i agafar un pont molt llarg que travessa el mar i arriba fins a Copenhaguen. Aquest costa aproximadament 30€.

Copenhaguen és una altra cosa, totalment diferent. És una ciutat preciosa, fins i tot de nit, em va encisar des de que varem travessar el pont que arriba fins al centre. Tot d’edificis antics, alguns que contrasten amb les llums que tenen a les façanes anunciant marques daneses. Edificis dels anys vint, alguns de colors vius com taronja, groc, blau...
Es veuen un munt de torres acabades en punxa que solen ser rellotges o campanars d’esglésies, que n’hi ha moltes i de totes les religions. També hi ha bastants canals amb velers que et porten a una altra època.

Les atraccions per excel•lència són el Castell Reial, on hi ha uns soldats que cada cert temps fan unes passejades rítmiques i tot seguit es paren i tot i que els hi facis coses estan quiets com un pal; i la Sirena, símbol de la ciutat. Els víkings i els pirates sentien el seu cant i es sentien atrets per aquest, i, seguint-lo s’estavellaven contra les roques, així la sirena podia tenir els homes que desitjava.

Després de veure tots aquests monuments, escultures, palaus, etc, a les 14:30 varem tornar cap al nostre poble particular, al qual ja trobava a faltar. M’enyoro molt de tot. Varem arribar a Linköping a les 18:30.

Un viatge fugaç, però ben aprofitat.