Hòstia quina sorpresa!
Bé, potser aquests dies no escric molt perquè aprofitaré el temps que està aquí.
Inoblidable. 0_0
Comença quan viatjo a Suècia per un Erasmus. País fantàstic, desenvolupat, tímid i tancat que s'obre quan surt el sol, com les plantes. Ara, temps passat, explico la meva vida diària com a persona jove i treballadora mileurista. Com deia Miquel Àngelo, ara estic aprenent. :)
Hòstia quina sorpresa!
Bé, potser aquests dies no escric molt perquè aprofitaré el temps que està aquí.
Inoblidable. 0_0
1 comentari:
Ei, felicitats, Marta!
jejeje, aixo que deies mes endavant de que la vida es com a una serie de televisio, ho has clavat, eh??? (ho sento, jo llegeixo com els crancs caminen, del mes nou cap enrere). Saluts per tots dos, crec que ha sigut un veritable detall, ara quan ho llegia era com a un llibre esperar si era el que pensaves, jejeje. Espero que disfruteu d'aquest temps junts de nou despres de la separacio forsada i recordeu que en res ja torneu a estar junts a casa vostra! Un xic mes
Publica un comentari a l'entrada