Últimament s'està produint una situació molt tensa entre un grup de persones que m'aprecio. Incomunicació entre els uns i els altres de tots els tipus i la situació ha explotat. Ara uns estan emprenyats amb els altres, alguns fins i tot no es parlen, i em preocupa. Perquè tot i que jo també hi estic embolicada m'hi sento al mig. Com una altra de les persones, sento que podria haver fet més per a aturar aquestes discussions, aquest malestar general, simplement parlant.
Quan no es diuen les coses a la cara, tenim tendència a interpretar, i el nostre cap va més ràpid del que ens podem arribar a imaginar. Crea coses on no hi eren i pot arribar a interpretar malament senyals i paraules. Crec que això i l'ànsia de poder és el que ha creat tensió. El poder és bo en dosis petites i si el saps controlar, però a la que es descontrola fa canviar les persones i pot arribar a fer mal.
Una disculpa val més que res. Per molt que et costi, demanar perdó no és tant complicat. Alguns haurien d'aprendre a fer-ho, a baixar del burro, a no ser tant cabuts. Acceptar que et pots equivocar i que l'altre gent també té sentiments i pensaments propis i que no sempre els teus són els correctes.
És com en les parelles, a vegades cedeix un i altres l'altre. A la que un ha estat cedint durant molt temps al final se'n cansa i desisteix, tira la tovallola. Doncs aquí passa igual, unes vegades té raó un i a vegades l'altre. S'ha d'arribar a un terme mig on els dos es sentin còmodes, la tossudesa no ajuda.
Espero que tot plegat es sol·lucioni. :(
Quan no es diuen les coses a la cara, tenim tendència a interpretar, i el nostre cap va més ràpid del que ens podem arribar a imaginar. Crea coses on no hi eren i pot arribar a interpretar malament senyals i paraules. Crec que això i l'ànsia de poder és el que ha creat tensió. El poder és bo en dosis petites i si el saps controlar, però a la que es descontrola fa canviar les persones i pot arribar a fer mal.
Una disculpa val més que res. Per molt que et costi, demanar perdó no és tant complicat. Alguns haurien d'aprendre a fer-ho, a baixar del burro, a no ser tant cabuts. Acceptar que et pots equivocar i que l'altre gent també té sentiments i pensaments propis i que no sempre els teus són els correctes.
És com en les parelles, a vegades cedeix un i altres l'altre. A la que un ha estat cedint durant molt temps al final se'n cansa i desisteix, tira la tovallola. Doncs aquí passa igual, unes vegades té raó un i a vegades l'altre. S'ha d'arribar a un terme mig on els dos es sentin còmodes, la tossudesa no ajuda.
Espero que tot plegat es sol·lucioni. :(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada