Ara de cop m'ha vingut un sentiment de nostàlgia. Nostàlgia per gent que trobo a faltar i que estan lluny. A alguns els tornaré a veure, n'estic segura, però a d'altres potser no els tornaré a veure la cara mai més.
Són gent que ha passat al llarg de la meva vida i que per qüestions que no controlo, n'he perdut el contacte. De petita, a l'EGB recordo cartejar-me amb una nena de Pallejà amb la qual de cop vam deixar-nos d'escriure. Potser per no hi havia feeling o química entre nosaltres. Després vaig començar a cartejar-me amb una noia de Mallorca, na X.R.M, amb la que ens hem arribat a veure una vegada i que de ben segur em recorda, però no n'he tornat a saber res més des de fa uns anys. L'última notícia és que havia participat en un anunci de televisió o un curtmetratje, ara no ho recordo.
Tota la gent que vaig conèixer a Suècia, a Linköping, d'arreu del món i que el més segur és que s'esfumin de la meva vida sense més ni més. Al laboratori de pollastres i a classe d'ecologia aquàtica de la universitat, als companys d'Erasmus del semestre abans i del meu, els suecs amb el que vaig fer amistat o simplement amb aquells que vaig intercanviar paraules un instant.
I sobretot amics i amigues que han marxat a viure a altres llocs, o simplement han marxat per viure experiències noves durant un temps. Llocs per a mi remots, que potser tampoc visitaré mai.
Però del meu cap no marxa ningú i és per això que volia escriure aquest post, perquè en quedès constància i un record escrit. Tots estan dins el meu cap.
Són gent que ha passat al llarg de la meva vida i que per qüestions que no controlo, n'he perdut el contacte. De petita, a l'EGB recordo cartejar-me amb una nena de Pallejà amb la qual de cop vam deixar-nos d'escriure. Potser per no hi havia feeling o química entre nosaltres. Després vaig començar a cartejar-me amb una noia de Mallorca, na X.R.M, amb la que ens hem arribat a veure una vegada i que de ben segur em recorda, però no n'he tornat a saber res més des de fa uns anys. L'última notícia és que havia participat en un anunci de televisió o un curtmetratje, ara no ho recordo.
Tota la gent que vaig conèixer a Suècia, a Linköping, d'arreu del món i que el més segur és que s'esfumin de la meva vida sense més ni més. Al laboratori de pollastres i a classe d'ecologia aquàtica de la universitat, als companys d'Erasmus del semestre abans i del meu, els suecs amb el que vaig fer amistat o simplement amb aquells que vaig intercanviar paraules un instant.
I sobretot amics i amigues que han marxat a viure a altres llocs, o simplement han marxat per viure experiències noves durant un temps. Llocs per a mi remots, que potser tampoc visitaré mai.
Però del meu cap no marxa ningú i és per això que volia escriure aquest post, perquè en quedès constància i un record escrit. Tots estan dins el meu cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada