Me in Sweden

BON ANY 2008!!!

2007-12-31T17:55:00.000+01:00

Falten poques hores perquè s'acabi l'any 2007 i em volia acomiadar d'aquest amb una altra història de Jorge Bucay: El buscador (traducció Made in jo)

Després de veure ahir el resum de l'any a TV3, vaig adonar-me que han passat més desgràcies que alegries: Renfe, apagades, incendis, guerres, atemptats, estatut, educació i un llarg etcètera.
El que vull amb aquest relat és que la gent s'adoni que els minuts de felicitat, de gaudi i d'amor són escassos i que cal veure la vida amb una mica més d'optimisme i il·lusió.

Un buscador és algú que busca; no necessàriament algú que troba.
Tampoc és algú que, necessàriament, sap què està buscant. És simplement algú per al qual la seva vida és una cerca.
Un dia, el buscador va sentir que havia d’anar cap a la ciutat de Kammir. Havia après a fer cas rigorós de les sensacions que venien d’un lloc desconegut de si mateix. Així que ho deixà tot i anà.

Desprès de dos dies de marxa pels camins polsegosos, va divisar a l’horitzó, Kammir. Una mica abans d’arribar al poble, li cridà l’atenció un cim a la dreta del camí. Estava coberta d’un verd meravellós i hi havia un munt d’arbres, ocells i flors encantadors. El rodejava per complet una espècie de petita tanca de fusta llustrada.
Una porteta de bronze el convidava a entrar.
De sobte, va sentir que oblidava el poble i sucumbia davant la temptació de descansar per un moment en aquell lloc.
El buscador va traspassar el portal i començà a caminar lentament entre les pedres blanques que estaven distribuïdes com a l’atzar, entre els arbres.
Va deixar que els seus ulls es posessin com papallones en cada detall d’aquell paradís multicolor.
Els seus ulls eren els d’un buscador, i potser per això va descobrir aquella inscripció sobre una de les pedres:

Abdul Tareg, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies

Es va sobresaltar una mica al adonar-se de que aquella pedra no era simplement una pedra: era una làpida.
Va sentir pena al pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquell lloc.
Mirant al seu voltant, l’home es va adonar de que la pedra del costat també tenia una inscripció. Es va acostar a llegir-la. Deia:

Yamir Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes

El buscador es sentí tremendament commocionat.
Aquell lloc tan bonic era un cementiri, i cada pedra era una tomba.
Una per una, començà a llegir les làpides.
Totes tenien inscripcions similars: un nom i el temps de vida exacte del mort.
Però el que el va connectar amb l’espant va ser comprovar que el que més temps havia viscut només sobrepassava els onze anys.
Encongit per un dolor terrible, es va asseure i es va posar a plorar.
El cuidador del cementiri passava per allí i es va apropar.
El va mirar plorar durant una estona en silenci i llavors li va preguntar si plorava per algun familiar.

- No per cap familiar –va dir el buscador-. Què passa en aquest poble? Quina cosa tan terrible hi ha en aquesta ciutat? Per què hi ha tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quina és la horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent, que els ha obligat a construir un cementiri de nens?

L’ancià va somriure i digué:

- Pot vostè asserenar-se. No hi ha cap maledicció. El que passa aquí és que tenim una vella costum. Li explicaré...:

«Quan un jove compleix quinze anys, els seus pares li regalen una llibreta com aquesta que tinc aquí, perquè se la pengi al coll. És tradició entre nosaltres que, a partir d’aquell moment, cada vegada que un gaudeix intensament d’alguna cosa, obri la llibreta i anoti en ella:

A l’esquerra, de què es va gaudir.

A la dreta, quant temps va durar el gaudi.

Va conèixer la seva xicota i es va enamorar d’ella. Quant temps va durar aquesta passió enorme i el plaer de conèixer-la? Una setmana? Dos? Tres setmanes i mitja...?

Y després, l’emoció del primer petó, el plaer meravellós del primer petó... Quant va durar? El minut i mig del petó? Dos dies? Una setmana?

I l’embaràs i el naixement del primer fill?

I el casament dels amics?

I el viatge més desitjat?

I el retrobament am bel germà que torna d’un país llunyà?

Quant temps va durar gaudir d’aquestes situacions?

Hores? Dies?

Així, anem anotant a la llibreta cada moment que gaudim... Cada moment.

Quan algú mor, és costum nostre obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudi per escriure-ho sobre la tomba. Perquè aquest és per a nosaltres l’únic i vertader TEMPS VISCUT».

Viviu al màxim la vida i gaudiu de cada moment, així a la vostra llibreta s'hi sumarà temps.
BON ANY 2008!!!

Relat fantàstic

2007-11-21T18:36:00.000+01:00

Avui la grip s'ha apoderat de mi i m'ha obligat a quedar-me a casa fent repòs. Tot i això, no em compadeixo d'aquest contratemps ja que he pogut fer coses que generalment no puc fer. Aquesta tarda he anat a visitar la pàgina web d'un amic escriptor i viatger www.txuringa.com, i llegint la passió que té per els Super NIC (uns aparells de cinema) m'ha fet pensar que potser a casa guardàvem alguna de les pel·lícules que es poden reproduir amb aquests aparells. Mirant i remirant les estanteries de l'altell i els calaixos de tota la casa, no he trobat ni rastre de les pel·lícules, però sí que he trobat uns llibres bastant vells i plens de pols que m'han encuriosit.

En un d'ells, anomenat "Relatos Fantásticos", d'Editorial Santillana (Promoció cultural de Pepsi Cola), 1970, he trobat la següent història:

LA NIÑA TOPO, de León Tolstoi

En una vieja casucha perdida en el bosque vivia un hombre solitario que deseaba intensamente tener una hija. Un día este hombre pasó cerca de un río; bajó hasta la orilla para beber y vió un pajarraco que se disponía a remontar el vuelo. Entre su pico apretaba una topita blanca que se lamentaba tristemente. El hombre, compadecido, blandió su bastón y asestó al halcón un golpe en la cabeza, obligándole a abandonar la presa y huir gritando de dolor. Luego recogió a la topita, que estaba medio muerta de miedo, se la guardó en el bolsillo y volvió a su casa. La topita blanca pronto se acostumbró a vivir en el caserío y el hombre estaba muy contento de tener compañía. Pero en seguida volvió a apoderarse de él la nostalgia de un hijo. -!Si en vez de una topita pudiera tener una hija!- suspiró. Su deseo se realizó como por encanto y, en vez de la topita blanca, apareció una hermosa niña rubia. El hombre la crió con gran cuidado y, cuando estuvo en edad de casarse, le dijo:
-Ha llegado el momento de que escojas un compañero para tu via. Dime, Topita, ¿a quién quieres para marido?
La muchacha le miró con melancolía, suspiró y dijo:
- Padre, sólo me casaré con el más fuerte de todos.
El buen hombre se quedó muy preocupado. Y depués, creyendo haber encontrado la solución justa, corrió hasta la cima de una montañay pidió al sol que le escuchara.
-Busco para mi hija el marido más fuerte que exista -dijo-. Tú, ¡oh sol que maduras los frutos e iluminas la tierra!, eres sin duda el más fuerte, ¿quires casarte con ella?
-No, no soy el más fuerte -le contesó el sol-. Los nubarrones me vencen y ocultan mi esplendor; ¡ellos son más fuertes!
Entonces el hombre se volvió hacia un nubarrón negro.
-Busco el marido más fuerte que exista para casarle con mi hija. Tú, que incluso puedes apagar el esplendor del sol, eres sin duda el más fuerte.
Pero el nubarrón comenzó a llorar lágrimas de lluvia y dijo:
-¡Ay de mí!¡Yo no soy el más fuerte! Es mucho más fuerte el viento, que me empuja a donde quiere a lo largo del cielo.
Entoces el hombre llamó al viento y le dijo:
-Busco para mi hija el marido más fuerte que exista. Tú eres el más fuerte. ¿Querrías casarte con ella?
Pero el viento susurró en una queja:
-¡Oh, yo no soy el más fuerte! Más fuertes que yo son los montes que frenan mi carrera.
Entonces el hombre corrió al pie de un monte y gritó:
-Busco el marido más fuerte que exista para casarle con mi hija. Tú que puedes frenar la impetuosa carrera del viento eres el más fuerte. ¡Cásate con ella!
Pero el monte repuso con voz cavernosa:
-No soy yo el que buscas. Hay un pequeño animal que es mucho más fuerte que yo ¡es el topo, que me roe lento e inexorable hasta la misma entrña!
Entonces el hombre llamó al topo, y éste salió de un agujero de la montaña.
-Busco para mi hija el marido más fuerte que exista. Tú que puedes roer las altas montañas, ¿eres el más fuerte?
El topo miró al hombre con sus ojillos negros y contestó:
-Yo soy el que buscas.
Cuando el hombre volvió a casa mostró el topo a su hija y le dijo:
-Este es el marido más fuerte que existe: roe la montaña capaz de frenar el viento, y éste empuja a los nubarones que ensombrecen al sol. Sin duda es el más fuerte. Pero, ¿cómo harás para casarte con él?
La muchacha abrazó a su padre, y luego dijo misteriosamente:
-Así debía ocurrir; ahora todo vuelve a ser como al principio.
Como por encanto, se transfomó en una topita blanca, y salió por la puerta de la casucha seguida por el topo. Y, en seguida, ambos desaparecieron en el bosque.

És un relat antic, però alhora totalment actual. Es pot interpretar de diverses maneres, segons el punt de vista del lector. Deixo un temps de reflexió.

Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado.

Fugides

2007-11-15T19:52:00.000+01:00

Ara de cop m'ha vingut un sentiment de nostàlgia. Nostàlgia per gent que trobo a faltar i que estan lluny. A alguns els tornaré a veure, n'estic segura, però a d'altres potser no els tornaré a veure la cara mai més.

Són gent que ha passat al llarg de la meva vida i que per qüestions que no controlo, n'he perdut el contacte. De petita, a l'EGB recordo cartejar-me amb una nena de Pallejà amb la qual de cop vam deixar-nos d'escriure. Potser per no hi havia feeling o química entre nosaltres. Després vaig començar a cartejar-me amb una noia de Mallorca, na X.R.M, amb la que ens hem arribat a veure una vegada i que de ben segur em recorda, però no n'he tornat a saber res més des de fa uns anys. L'última notícia és que havia participat en un anunci de televisió o un curtmetratje, ara no ho recordo.

Tota la gent que vaig conèixer a Suècia, a Linköping, d'arreu del món i que el més segur és que s'esfumin de la meva vida sense més ni més. Al laboratori de pollastres i a classe d'ecologia aquàtica de la universitat, als companys d'Erasmus del semestre abans i del meu, els suecs amb el que vaig fer amistat o simplement amb aquells que vaig intercanviar paraules un instant.

I sobretot amics i amigues que han marxat a viure a altres llocs, o simplement han marxat per viure experiències noves durant un temps. Llocs per a mi remots, que potser tampoc visitaré mai.

Però del meu cap no marxa ningú i és per això que volia escriure aquest post, perquè en quedès constància i un record escrit. Tots estan dins el meu cap.

Incomunicació

2007-11-02T20:18:00.000+01:00

Últimament s'està produint una situació molt tensa entre un grup de persones que m'aprecio. Incomunicació entre els uns i els altres de tots els tipus i la situació ha explotat. Ara uns estan emprenyats amb els altres, alguns fins i tot no es parlen, i em preocupa. Perquè tot i que jo també hi estic embolicada m'hi sento al mig. Com una altra de les persones, sento que podria haver fet més per a aturar aquestes discussions, aquest malestar general, simplement parlant.

Quan no es diuen les coses a la cara, tenim tendència a interpretar, i el nostre cap va més ràpid del que ens podem arribar a imaginar. Crea coses on no hi eren i pot arribar a interpretar malament senyals i paraules. Crec que això i l'ànsia de poder és el que ha creat tensió. El poder és bo en dosis petites i si el saps controlar, però a la que es descontrola fa canviar les persones i pot arribar a fer mal.

Una disculpa val més que res. Per molt que et costi, demanar perdó no és tant complicat. Alguns haurien d'aprendre a fer-ho, a baixar del burro, a no ser tant cabuts. Acceptar que et pots equivocar i que l'altre gent també té sentiments i pensaments propis i que no sempre els teus són els correctes.

És com en les parelles, a vegades cedeix un i altres l'altre. A la que un ha estat cedint durant molt temps al final se'n cansa i desisteix, tira la tovallola. Doncs aquí passa igual, unes vegades té raó un i a vegades l'altre. S'ha d'arribar a un terme mig on els dos es sentin còmodes, la tossudesa no ajuda.

Espero que tot plegat es sol·lucioni. :(

Frankfurt

2007-05-27T12:52:00.000+02:00

El cap de setmana passat vaig estar de viatge a Frankfurt.

Una ciutat bonica, verda, ampla, tranquil·la. Com han tingut temps de refer tota la ciutat tant meravellosament en només 60 anys? Van patir dues guerres mundials, en què tot Alemanya va quedar completament destrossat, com s'han aixecat tant ràpid?

Passejant pels carrers vaig arribar a la conclusió que tenen una indústria molt potent, i això és el que els ha permès pujar tant ràpid. Les úniques obres que vaig veure era per construir rascacels per a empreses, arreglar carrers i construir noves vies de comunicació. No basen la seva economia en la construcció de habitatges com Espanya que dóna diners a curt termini, sinó en les empreses i indústries que els dóna diners a curt i llarg termini.

Per posar un exemple, el 99,9% dels cotxes que vam veure pels carrers eren alemanys (Mercedes, BMW, Wolksvagen i Audi), així com no ha d'anar bé l'economia d'allà, si la pròpia població l'està fent créixer?!
A Espanya quantes marques de cotxe hi ha? Una, SEAT. Teniu la percepció que el 99,9% vagi amb Seat? Noooooooo!! Hi ha desenes de marques d'arreu del món, la majoria alemanyes, japoneses o italianes. Així, com hem d'anar bé?

Tornant al tema Frankfurt, estàvem allotjats al barri vermell, on hi ha tots els locals d'striptease i sexshops de la ciutat, un lloc curiós, on no em vaig sentir incòmode ni amb por en cap moment. Aquest barri a la ciutat de Barcelona, per exemple, em faria sentir insegura. Potser perquè aquí està en un barri amb carrers estrets, foscos... Allà no. Estava entre el barri de rascacels i l'estació de tren, amb carrers amples i il·luminats, això sí, amb la policia pul·lulant per allà de tant en tant.

Una ciutat envoltada de verd, el que en diuen l'anella verda. Parcs grans i el Rin formen aquesta anella que et permet passejar, respirar aire pur i no sentir-te engabiat en una gran ciutat.
Ara, el Rin, tenia un color.... Marró! Quina porqueria, jo no m'hi banyaria pas. A més, l'altre dia vaig sentir a la ràdio que cada any passen per l'aigua del Rin, 11 tones de cocaïna a l'any. Però què passa a Alemanya, que en comptes d'esnifar-la la tiren pel vàter?!

En fi, una ciutat per perdre-s'hi un cap de setmana, gaudir dels seus mercats de fruita i tot tipus d'objectes de segona mà, prendre una sidra i menjar un frankfurt, i caminar pels seus parcs gegants i verds.

Una gent meravellosa i amable. Fantàstic!

Bloc comunicació oral

2007-05-27T12:34:00.000+02:00

El dilluns de fa dues setmanes i el de la setmana passada, és a dir, el dia 14 i 21 de maig, vaig assistir a les classes d'una de les assignatures transversals del Màster. Es deia Comunicació Oral de resultats científic-tècnics.

La veritat, és que em pensava que seria una mica rotllo. Aquelles dues setmanes vaig tenir moltíssim treball a la feina. Acabar tropocientos projectes i entregar-los a temps, i no tenia gaires ganes d'anar a perdre el temps.

Doncs vaig tenir una grata sorpresa: la classe va ser divertida i profitosa. Ens la va fer un professor de química de la meva facultat. No l'havia tingut mai, i estic segura que si de química l'hagués tingut a ell, les coses m'haguessin anat millor.

La qüestió és que com a "deures" de l'assignatura, ens toca fer un blog de temes relacionats amb la comunicació oral. He escollit el títol isoralorverbal.blogspot.com. L'enllaç és en anglès, però la pàgina està escrita en català.

Res més, que estic contenta d'haver assistit a aquesta assignatura, m'ha fet veure les coses d'una altra manera. :)

He tornat!!

2007-02-12T15:49:00.000+01:00

Avui 12 de Febrer de 2007 he decidit tornar a iniciar el Blog amb Blogger. Es seguirà dient Me in Sweden, perquè des de que vaig tornar d'allà, ara fa gairebé dos anys, no he oblidat aquell país. Abans de marxar tothom em deia que mai podria oblidar una experiència com l'Erasmus, i ha estat ben veritat.

Des de que he tornat, he mantingut el contacte amb molta gent amb la que vaig conviure allà. Gent de tot el món Kenia, Shangai, Méxic, Valéncia, Barcelona, Suècia, ... I fins i tot vaig anar a un casament entre dues persones que es van conèixer allà, va ser un moment molt bonic. Per tant, jo també recomano viure una experiència així.

La veritat és que jo ho vaig viure de manera molt diferent que la resta de la gent. No només vaig anar allà a conèixer gent i a passar-m'ho bé, també vaig treballar molt. Bé, suposo que amb la resta dels meus blogs ho podeu veure. Vaig treballar una temporada amb tema rius i m'ho vaig passar genial, i una temporada al laboratori, treballant amb pollets. Va ser una temporada, interessant, però no tant divertida i emocionant com el treball de camp. Jo sóc persona d'aire lliure, tancada en un laboratori m'ofego, tot i que sé que hi ha temporades que no tinc més remei.

Des que vaig tornar, la meva vida ha canviat bastant. He tingut dos accidents, en un d'ells vaig ser atropellada quan anava en bicicleta per la meva petita ciutat, però em vaig comprar una bicicleta nova i segueixo pedalant. A Suècia això no m'hagués passat, el sistema està ben muntat, la bicicleta és considerada un vehicle, amb les mateixes normes que els cotxes i amb semàfors i carrils per a elles. Aquí és un sistema de transport indefinit. El segon accident va ser fa un mes i va ser culpa meva. Vaig passar una època de molt estrès i en un encreuament només vaig mirar a un costat i vaig topar contra un cotxe. Per sort no vam patir més conseqüències que el meu cotxe xafat i inútil, els nostres cossos sans i estalvis. Ara tinc cotxe nou des de fa uns dies i la veritat és que va molt bé.

Des del dia de cap d'any se m'han mort dos mòbils, un que tenia quatre anys, regalat per la meva parella i l'altre que en tenia 2, me'l vaig comprar a Suècia. Ara vaig amb un mòbil deixat i amb intencions de comprar-me'n un de nou, regal dels pares per reis. Ja sabeu, el típic "VAL PER...".
Seré jo, o són el mòbils que no volen estar amb mi?

A més, des de fa un mes m'estic construint una casa, la meva casa, ara si que ho puc dir. Tinc unes ganes d'anar-hi a viure! De moment encara queda molt temps per a fer-ho, entre un any i mig i dos, però tot va prenent forma.

I finalment, el dilluns vinent començo en una feina nova, una consultoria ambiental. Fa bona pinta, però estic una mica espantada. Sempre que començo alguna cosa nova m'espanto. Penso que potser no seré prou bona per a fer-la, però tinc comprovat que sí que ho sóc, per tant, de què m'espanto?? Tot anirà bé.

Bici nova, cotxe nou, casa nova, feina nova i mòbil nou. Com veieu tot material, però personalment la vida no em pot anar millor, per tant què més puc demanar?

Seguiré explicant...
Bona sort!

Primer dia de laboratori

2005-03-22T21:08:00.000+01:00

Primer de tot felicitar el meu cunyat i la seva iaiona que és el seu aniversari, uns més que d’altres, la vida és així, com a la sèrie de la televisió :)

Segon que no seguiu llegint el blog d’avui si sou aprensius.

Avui ha estat el meu primer dia al laboratori. He descuartitzat pollets que estaven encara dins de l’ou. Els hi hem posat una injecció de barbitúric i han mort. He hagut de pesar l’ou sencer per saber el pes que havia perdut a la incubadora. Després he obert l’ou i he mirat si havien foradat el tel de l’ou per començar a respirar aire, només dos dels 15 que he obert estaven així i tres ous estaven no fertilitzats. Els següent que he fet amb els altres ha estat treure els pollets de l’ou, posar-los panxa amunt damunt una placa de petri amb silicona sòlida i clavar-los amb agulles. Els he obert en canal i els hi he tret el fetge i he intentat netejar el cor de teixits i altres òrgans que té al voltant. Finalment els he tallat el cap, he obert el crani i els hi he tret el cervell.

El meu professor, català per cert, ha separat l’aorta, que és el que ens interessa de la resta del cor. Jo he anat a pesar el cor, fetge i cervell mentre ell posava a fixar l’aorta en condicions fisiològiques.

El que estudien són si hi ha algun efecte en aquests òrgans, cor, fetge, cervell i sobretot ahorta, de diferents tipus de pollastre, White Leghorn, Broiler i un altre que no recordo, quan se’ls incuba o fa créixer en condicions de més i menys oxigen del que seria normal.

Bé, un cop explicat el meu treball d’aquest dia, dir que tenia el xicot voltant per Norrköping, el poble rival de Linköping, amb la mexicana i la grega i que després, a l’hora de dinar ha vingut al laboratori a veure com treballava, ell és l’autor de les fotografies.

Més entrat el vespre han arribat els amics de Girona amb cotxe llogat incorporat, ja els podíem anar esperant a la parada del bus.

Aquesta nit ja els hi ensenyo el HG (Herrgar’n, pub del costat de casa).

2005-03-22T16:49:00.000+01:00

Amb el meu pollet descuartitzat al laboratori. Quin primer dia ;)

Felicitats!!!!

2005-03-19T16:40:00.000+01:00

Ahir a la nit varem anar a un kraval amb el meu xicot, volia que veiés com era una d’aquestes festes. La veritat és que estava molt buit, al ser setmana santa tothom ha marxat a casa seva a veure la família, i els que no, han aprofitat que és festa per viatjar. Hi ha molta gent que ha marxat, uns a Barcelona, Girona..., altres a París, Bélgica i Alemanya, d’aquí a res els companys marxen a Rússia, gent que ha anat a esquiar... no s’estan de res.

Avui tenim un sopar d’acomiadament d’un noi de Barcelona que ja marxa. Ell no estava aquí d’Erasmus sinó amb un altre tipus de beca, per fer unes pràctiques dos mesos en una escola. Em sembla molt que li han condit molt aquests dos mesos, ha estat molt bé, com un rei.

En uns dies ja venen els amics de Girona a fer-nos una visita i viatjarem. De moment estic assaborint els dies amb el meu amor que quan se’n vagi ja no podré estar amb ell.

Estem pletòrics :)

SORPRESÓN!!!!!!

2005-03-16T18:20:00.000+01:00

Hòstia quina sorpresa!

Ha vingut “la meva vida” per sorpresa aquesta tarda, ningú podria imaginar el que he sentit en veure’l a la porta del meu passadís palplantat amb les maletes dient-me per telèfon que li obrís la porta. Com pot ser que estigui aquí? No l’ubico, és una sensació estranya, com si fos un fantasma o algú que realment no existeix, sembla que sigui com una bombolla i que si el toco hagi d’explotar. No se m’oblidarà mai aquest detall. Ha hagut de demanar vacances dues setmanes per venir i deixar-ho tot. A vegades penso que no me’l mereixo, tot això és impressionant. :)

Bé, potser aquests dies no escric molt perquè aprofitaré el temps que està aquí.

Inoblidable. 0_0

Presentació

2005-03-15T18:09:00.000+01:00

Avui hem fet la exposició del nostre treball amb un Power Point. Jo esperava que anés millor però la Marie com sempre ha fet la presentació remenant-se els cabells i amb les mans a la butxaca i sense saber què dir. La Sabina ho ha fet molt bé i l’Adam també. Al final cada grup tenia un grup que l’oposava i havia de criticar i fer preguntes. Ens han criticat bastant, però eren coses que nosaltres ja sabíem, el nostre treball no estava gaire ben fet, no ens havíem compenetrat, per tant es veia en els resultats.

Bé, al final hem acabat la presentació i ja ens hem tret un pes de sobre, tot i que després de les exposicions ens han fet avaluar el curs, dir que pensàvem sobre els seminaris, laboratori, classes, examen, presentació i treball, ha estat una mica així, fet per obligació. Ara queda acabar el Home Exam, que ja tinc a punt d’acabar i ja estarem del curs. El que m’ha agradat més de tot això han estat les excursions, per molta fred que fes.

La setmana santa ja està aquí i les visites venen, ja era hora ;)

2005-03-14T17:03:00.000+01:00

Avui hem fet la última excursió del curs. Hem visitat els llocs on cada grup ha mostrejat, inclòs els nostres. No acabo dentendre ben bé perquè l'hem fet aquesta excursió perquè demà en la presentació amb el Power Point ja quedarà tot ben explicat, o això espero. Per tant trobo que ha estat una tonteria haver fet aquesta excursió a més nevant i amb el fred. Aquests suecs no tenen en compte als que som de terres més càlides com jo o els kenyans.

En fi, hem de fer el que ens diuen si volem aprovar :(

La cosa bona d'avui és que he comprovat que existeixen les volves de neu amb la forma típica. No ho havia vist mai, aquí poso una foto, m'encanta. :)

Segueix nevant

2005-03-12T11:23:00.000+01:00

Avui segueix nevant, i per tant, ha quedat neu al terra, no n’hi ha tanta com en l’altra nevada, perquè com vaig dir és com aigua neu, però n’hi ha, que és lo important.

A vegades penso si em quedaran ganes d’anar a la neu quan torni cap a Catalunya. Tindré ganes d’anar a esquiar? No ho sé, potser si, perquè quan estigui allà trobaré a faltar Suècia. Com els tontos. Ara que estic aquí trobo a faltar Catalunya i quan estigui allà trobaré a faltar Suècia, en fi, sembla el món al revés. Vosaltres hi havíeu jugat al món al revés quan éreu petits? Es tractava de fer de noi si eres noia, anar amb la bici enredera, parlar al revés... quins records. No podríem tornar a ser petits encara que només fos un dia? Algú hauria d’inventar una màquina per poder-ho fer.

Ahir a la nit vaig anar a la festa d’aniversari d’un noi de Madrid. Vaig quedar espantada de la d’espanyols que hi ha aquí. Gent de València, de Madrid, de Castella la Mancha, d'Andalusia... són una plaga!! Doncs en aquesta festa, els hi vaig preguntar als valencians si no parlaven mai en català, i ja la varem liar. Ells em van dir que parlaven valencià. I jo crec que català i valencià és el mateix, o sigui que el valencià és un dialecte del català. Però ells s’entesten en que és diferent, a més ho fan en plà de conya. O sigui, que defensen lo indefensable. Perquè defensen una llengua que no parlen? O sigui, jo crec que es pot defensar una llengua que estimes i que utilitzes diàriament, però no pots defensar una llengua i després parlar la llengua contrària, el castellà, o espanyol com diuen els que no són espanyols. Ells normalment parlen en castellà, per tant perquè defensar el valencià, que més et dona si és valencià o català si igualment no la parles i t’importa ben poc? No sé, algun dia m’agradaria poder discutir això amb ells, però seriosament, m’agradaria saber la seva posició i perquè creuen això.

Preguntes a l’aire per si algú les sap o vol contestar.

Dia lleig

2005-03-11T17:08:00.000+01:00

Avui és un dia lleig.

Primerament, perquè és el primer aniversari de l’atemptat de Madrid, cosa difícil d’oblidar, sobretot per la gent que el va patir. Aquí la veritat és que, que jo sàpiga, no s’ha fet res per commemorar-lo. La gent que vivim a Espanya la veritat és que hi hem pensat, hi ha gent que s’ha posat algun comentari en el nick del Messenger, i altre que simplement n'hem parlat entre nosaltres. Els suecs també saben el que va passar, aquesta setmana n’hem parlat amb els de classe. Jo volia penjar un crespó negre a la finestra, però no tinc res negre, ni un trist paper i al final no he fet res. Potser per això estic escrivint aquest post avui, per recordar aquest dia d’alguna manera i deixar-lo marcat.

D’altra banda, és lleig perquè avui, després d’una setmana de sol i temperatures més altes, ha tornat a nevar, però no neu, neu, sinó neu d’aquesta que mulla i que no queda a terra. Quan he arribat de la universitat he hagut de posar guants, bufanda, gorro, jaqueta i pantalons al radiador perquè estaven xops.

També és lleig perquè aquesta nit, no sé quin tipus de somni he tingut, que no he pogut dormir. M’he despertat unes deu vegades i no podia adormir-me, estava suant. La veritat és que ha estat una mica estrany.

I lleig del tot, perquè he anat a la universitat per acabar de fer el projecte, que per cert l’hem acabat, i una de les noies m’ha tornat a posar dels nervis. Ahir ja ens va dir que avui després de les dotze del migdia, que aquí és l’hora de dinar, ella no podia fer res perquè havia vingut la seva germana a visitar-la i havia d’estar per ella. D’acord. Però resulta que des de que ha arribat, la última, per cert, no ha parat de parlar pel mòbil i no ha participat gens en el treball. Així perquè ha vingut??? Per passejar el seu "palmito"?

Quan hem acabat el treball i l’hem enviat als profes, hem anat a netejar el laboratori, ja que ens fan una revisió el divendres vinent. Doncs s’ha estat asseguda en una cadira parlant pel mòbil, mirant-nos, i mentrestant nosaltres netejant uns 50 pots, taules, endreçant microscopis... Definitivament, s’ha fet la sueca.

N’he d’aprendre.

Molt bé

2005-03-07T20:10:00.000+01:00

Tal com vaig pronosticar, l'examen m'ha anat molt bé, he tret un 8'6. Vaig millorant, de 6 a 8 i mig, això va bé. Ara a veure com acaba el projecte i l'examen, del qual ja he fet unes 2 preguntes i mitja.

Només queden dues setmanes de patiment, ja s'acaba, després, laboratori, un horari fix cada dia i a viure millor que ara, espero.

L'examen i el projecte

2005-03-05T16:57:00.000+01:00

L’examen em va anar molt bé. Vaig arribar i el profe ens va dir que hi havia 26 animalons per determinar. Jo vaig pensar: joder, com es passen, perquè no en posen més?, però quan vaig començar a mirar els animals, vaig veure que me’n recordava de tot el que havia estudiat i que era fàcil. En mitja hora havia acabat l’examen, vaig ser la primera. Estic segura que tots els animalets menys 3 o 4 els tinc bé, per tant espero tenir bona nota. La profe quan tothom va acabar de l’examen i va sortir del laboratori ens va dir que tothom havia tingut molt bona nota, però ens les diran el dilluns. Així que a esperar.

L’altre tema és el del projecte o treball de camp que hem de fer d’aquesta assignatura. Ara només hem de discutir els resultats que hem obtingut i fer un PowerPoint. Això ens hauria de representar 2 o 3 dies com a molt, però al pas que anem em sembla que tardarem una setmana o més. Us explico com són els meus companys de treball, "workmates" que diuen per aquí.
Som tres noies i un noi i d’aquests només ens salvem una de les noies i jo.

L’altre noia, porta uns aires que ni l’huracà Mitch. Tot el dia posant morritos com si fos una model i remenant-se el cabell, ara cap aquí, ara cap allà, ara em faig una cua, ara me’l deixo anar... Escriu com si fos mis repipi, no sé, l’hauríeu de veure, ahhh!!! i a més és addicta al mòbil, al igual que el noi del grup. Tot el dia estan parlant pel mòbil o escrivint missatges. Però a veure, no esteu fent un treball??? Doncs no remeneu el mòbil, poseu-lo en silenci o tanqueu-lo i punt.

El noi. Que n’he de dir del noi. Si ella és xula, ell la supera amb esquetx. Diu que és roquer, però va metrosexual, com tots els suecs. Ell ho sap tot, cosa que diguis segur que està malament, a més tot el dia està passant de tot i fent broma. O sigui, si és un treball hauríem d’estar seriosos i anar fent. A veure, tampoc dic que no es pugui fer una broma de tant en tant, però no prenent-ho tot a catxondeo. Es presenta a les discussions dels articles sense els articles i sense haver-se'ls llegit; als seminaris també sense els articles i a l’hora de fer el treball arriba sense res a les mans i fotent-nos pressa perquè ha quedat amb els amics per veure cervesa.

No sé, crec que no entendré mai la prepotència, que aquí en sobra. Aquest país pel moment m’està decepcionant. :(

Examen

2005-03-04T08:53:00.000+01:00

D'aquí a 30 minuts tinc examen de determinació d'animals. Ens fan determinar animals a simple vista, com aquell que és expert en la matèria. D'acord, hem estat durant dues setmanes determinant els animals de les nostres mostres, però això no vol dir que ens haguem fet experts de la nit al dia, no sé, trobo una gran tonteria determinar animals a la babalà, quan existeixen unes precioses claus de determinació, que un o varis tios es van dedicar a fer amb tota la paciència del món.

En fi, tot i això crec que ho porto bastant bé, ahir em vaig passar el dia repetint els noms, mirant les fotos i intentant endevinar quins eren. Segur que en cago algun però crec que aprovaré.

Energia positiva i sort, veniu a mi.

2005-03-03T10:05:00.000+01:00

Universitat nevada. La meva facultat és l'edifici de més a la dreta i el que es veu al mig il·luminat és la facultat de física i matemàtiques

2005-03-03T10:04:00.001+01:00

Despres

2005-03-03T10:04:00.000+01:00

Abans

Molta fred

2005-03-03T09:42:00.000+01:00

Fa més de tres setmanes que no escric res, però avui necessito explicar-vos una cosa. Fa molta fred!!!

Estem a -19ºC a les nits des de fa una setmaneta i com a molt a -7ºC de dia a Linköping. A Uppsala, una ciutat que està a una hora al nord d'Estocolm ahir estaven a -39ºC. Com es pot viure amb aquestes temperatures??? Com els hi pot agradar als suecs caminar pel carrer i notar el cabell, les pestanyes i els pèls del nas congelats? Arribar a casa i veure que tens les mans, les cames, els llavis i el cul tallat, ressec?? No ho entenc.

Ahir els hi vaig preguntar a la gent de la meva classe i em van dir que cadascú s’estima el lloc on ha nascut. En això estic d’acord amb ells, m’estimo Catalunya, i des d’aquí dalt he vist que el nostre clima és perfecte.

A més, el clima també influencia en la manera de ser. Els suecs són bastant tancats, molt sossos, no criden, no parlen... com a mínim els del meu passadís són així. Diuen que a l’estiu, amb les temperatures més altes i amb el sol canvien, es tornen més oberts, canten, parlen..., potser sí, i això espero. Nosaltres, els mediterranis, som alegres, cridaners, esverats... però això ens dona vida, tenim activitat, som algú.

En fi, estimeu-vos la vostra terra, que quan estàs lluny d'ella te n’adones que el més bo es troba allà.

Carnestoltes i normes

2005-02-12T11:01:00.000+01:00

Aquí no es va celebrar cap tipus de Carnestoltes. A mi m’hagués agradat disfressar-me d’alguna cosa només per seguir celebrant des d’aquí les festes que es fan a Espanya, però tampoc tenia res per disfressar-me, només l’overall i no és típic d’allà.

Pel què sé a Espanya van ser com sempre, o millors. M’agradaria veure fotografies per saber si a Banyoles aquest any s’han pogut fer carrosses ja que cada any el carnestoltes o qualsevol cosa que es fa va a pitjor. No es podrien permetre més coses en aquests dies de festa major?? Una mica de permissivitat no fa mal a ningú.

També sé que es feia una quedada a la Plaça de les Rodes per protestar en contra de la norma que ha imposat l’ajuntament de la nostra ciutat en contra dels “Botellones” al carrer, o sigui, que la gent que begui alcohol al carrer i se l’enganxi, se li posarà una multa bastant gran. Aquesta protesta consistia en fer un Super Botellon al carrer i a veure com reaccionava el Consistori Municipal. Espero que hagi estat un èxit, ja que el mal no està en beure al carrer i per tant no s’arreglarà res amb aquesta norma.

Welcome Dinner

2005-02-12T10:50:00.000+01:00

El Welcome Dinner va anar molt bé. Ens van col·locar a tots barrejats perquè així no es creessin ghettos entre els estudiants del mateix país. A mi em va tocar amb la Linnea (la meva peer student), la Daniela i l’Emma (la seva peer student). Però va venir el noi que s’asseia al meu costat amb la seva xicota i em van demanar si els podia deixar seure junts i me’n vaig anar a una altra taula, amb l'italià Pepe, la mexicana Ari, la italiana Clara, l'italià Carlo i alemanys...

El menú va ser el següent:

1r- Chanterelle soup with cognac, thyme and garlic, served with parmesan bread.
2n- Rosemary marinated fillet of pork served with roast potatoes and red wine sauce.
Postres - Lemon and lime pie with raspberry cream.
Coffee

La sopa estava molt bona, era de bolets i herbes i el pa parmesà estava boníssim. El filet estava una mica cru i fred, picava, anava acompanyat de mongetes verdes, les quals no em vaig menjar, i les patates estaven bones. Els postres els vaig provar però no em van agradar, tenia un sabor estrany, que al principi t’agrada però després no, a més estava plena i no m’entrava res més.

Per beure teníem el que volíem. A la taula hi teníem cervesa però la podíem canviar per sidra. Jo ho vaig fer, perquè havia tastat la sidra dues setmanes abans en el kraval i estava més bona que la cervesa. Després servien vi, un munt d’ampolles, que es van acabar, i varem demanar aigua, que és el que vaig beure més. També hi havia un vaset petit com de xupito amb alguna beguda que era alcohol pur, allà es va quedar, li vaig donar a la Daniela que traga molt, és una esponja. Amb la sidra vaig estar marejada tota la nit, és el que passa per beure. Estic millor sense beure, m’ho passo bé igual i no em marejo.

Durant el sopar podíem dir:

ooooooooooooooooooooooooooooooooooooo Skål!! i tothom havia de beure un glop.

ooooooooooooooooooooooooooooooooooooo Tempo!! i el grup que ho havia dit decidia la cançó que volia cantar del llibret que teníem, gairebé totes en suec, o improvisar alguna performance. Ens varem passar la nit cantant cançons que no sabia ni com anaven. Hi havia dos cançons espanyoles, Guantanamera i la Bamba, els francesos deien guantanamega, guagiga, Guantanamega, era graciós d’escoltar.

Els italians van voler fer una performance i varem acabant cantant i fent la comba els italians, catalans i mexicans per els dos menjadors, QUINA PENA!

Els austríacs van cantar O-lara-lirio, els finesos dos cançons fineses i uns alemanys que porten molt temps aquí van venir a cantar tres cançons amb ball incorporat i van acabar sense samarreta, el meu primer streaptease fora de Catalunya. I finalment els suecs presents al sopar van cantar dues o tres cançons. Faltaria més, amb el que els agrada cantar.

Després de tot això hi havia sessió de Dj’s a la sala de ball. La música era tota techno, house... no m’agrada aquesta música i em vaig passar xerrant l’estona amb la Linnea i amb un noi de León que vaig conèixer allà ja que la resta de la gent va acabar fatal. Aquí la beguda va a litres, és un dels problemes més grans en aquests moments entre els estudiants de Linköping. No sé si arriba al grau d’alcoholisme però metges i comunitat universitària estan preocupats per la salut dels estudiants, estan intentant trobar mesures.

Els estudiants són iguals arreu on vagis.

2005-02-05T00:48:00.000+01:00

Rockeros

2005-02-05T00:44:00.000+01:00

Camell

2005-02-05T00:39:00.001+01:00

Primera carrera

2005-02-05T00:39:00.000+01:00

Slope

2005-02-05T00:38:00.000+01:00

Carrito super

2005-02-04T22:30:00.000+01:00

Emma, Linnea i jo a la pista de ball i la mà de la Daniela incordiant :)

2005-02-04T20:30:00.000+01:00

Streaptease

2005-02-04T19:45:00.000+01:00

Organització cantant

Treballs i cantarelles

2005-02-04T16:44:00.000+01:00

Degut a la meva carrera com a biòloga, ahir vaig anar a fer treball de camp.

Fa dues setmanes van dividir la classe en grups de quatre persones per a fer un projecte sobre algun riu o llac. A mi em va tocar amb la Marie, la Sabina i l’Adam, tres suecs. Com no, si a classe només som tres estrangers, els dos kenyans i jo.

Nosaltres fem un estudi en un riu anomenat Taforsaän on hem de mirar com varia la fauna del substrat en els diferents trams del riu. Doncs bé, ahir varem anar a agafar mostres de substrat i aigua en dos localitats, Linghem i un altre lloc del qual no recordo el nom. Ens havíem de ficar dins l’aigua amb uns petos impermeables, però resulta que el que jo vaig agafar estava trencat d’una de les botes i em va entrar aigua. Tenia el peu moll i l’aigua estava a zero graus. Quin fred!!
Per la resta, el dia va anar molt bé, no ens va ploure ni nevar, però va estar núvol tot el dia, cosa normal per aquestes latituds. Només he vist el sol quatre dies en un mes.

Al vespre vaig anar a sopar una pizza amb els companys catalans i les dues mexicanes al Kebab Sandra que està al Ryd Centrum, a dos minuts de casa meva.

Avui he anat a classe més tard del normal, a les 9:15. Quan m’estava preparant el dinar per endur-me a la universitat, ha entrat la meva companya de passadís, la xina. Com sempre m’ha començat a parlar i no he entès res del que m’ha dit. Perquè parlaran tant malament l’anglès els xinesos? Jo no sé parlar anglès, però ells em superen. Bé, doncs al final l’he entesa però he hagut de posar tots els meus sentits en les seves paraules.

A la universitat hem discutit sobre uns capítols d’un llibre que hem de llegir cada setmana i tot seguit ens hem passat el dia al laboratori buscant animalons fugissers a l’aigua que varem agafar ahir.

Per acabar el dia, avui tinc el Welcome Dinner que ens organitza la universitat al Herrgår’n, el pub que tinc darrera el meu pis. Es veu que ens faran cantar una cançó típica del nostre país. Nosaltres no sé pas que cantarem, però el més segur és que al ser tots catalans cantem Els Segadors o l’himne del Barça. Jo per si de cas m’he apuntat la lletra en un paper, perquè no me les sé senceres.

Seguiré informant del meu debut com a cantant internacional.

Són possibles més complicacions?

2005-02-02T18:11:00.001+01:00

Avui ha estat un dia difícil.

Definitivament ahir em van trucar els del centre de salut de Ryd i em van dir que tenia una cita amb el doctor a l’hospital Universitari de Linköping a les 14:45, que si us plau no arribés tard. Doncs bé, avui després d’haver sortit ahir fins les dues, aixecar-me a les set del matí i fer quatre hores de classe, he anat al metge. He agafat el bus a les 14:20, ha arribat tard, i ha tardat 25 minuts per arribar a l’hospital, com es pot tardar tant?

Bé, allà m’he dirigit a informació per demanar on era la unitat d’al•lergologia i aquella senyora només parlava suec. En veure que no parava de parlar en suec i jo no l’entenia perquè li feia cares rares i li deia “I don’t understand you” tota l’estona ha decidit trucar per telèfon a no sé qui. M’ha passat el telèfon i una senyora que parlava anglès m’ha dit que havia d’anar on era ella, i on era?? Bé, li he passat el telèfon a la recepcionista i quan ha penjat m’ha dit alguna cosa com “acompanya’m”. L’he seguit i m’ha portat a una altra recepció on hi havia la dona del telèfon.

Bé, m’ha demanat la targeta de la seguretat social i m’ha dit si tenia una altra cosa, com un cartronet on em segellarien cada cop que hi anés. M’ha dit que eren 250 SEK, que venen a ser uns 28€ i jo només portava 150 SEK. M’ha fet una factura i m’ha dit que anés a la caixa a pagar. Bé, doncs m’ho he agafat fatal, quines ganes d’estrangular a aquella dona. Però, m’ha dit alguna cosa que jo no he entès ben bé, que venia a ser que quan jo tornés a Espanya em tornarien els diners, però com que no l’he entesa...

Seguidament, la senyora de l’altre recepció m’ha acompanyat a l’al•lergòloga que estava on estàvem al principi. He entrat i m’han fet deixar les coses en una cadira. M’han demanat tot de papers, el nom, el carrer... i m’han fet bufar un espiròmetre que a Girona només faig un cop cada sis mesos, doncs aquí tres vegades abans de vacunar-me i dos vegades després. Bé, m’han donat el meu número de la seguretat social d’aquí per si necessito anar algun dia al metge i ja m’han vacunat. Mentre em vacunava m’anava explicant coses i preguntant, era com un interrogatori. Ha posat les vacunes en una nevera tancada en clau i jo he pensat “Ara se’m quedarà les vacunes??, jo les vull perquè no penso tornar més aquí si no aclareixo que em tornen els diners. Jo no pago per anar al metge”. M’he esperat la mitja hora reglamentaria i durant aquesta he estat pensant que els podia dir perquè em tornessin les vacunes. Doncs finalment els he dit que el mes que ve vaig a Espanya i que necessito les vacunes. Després de dir-me durant una bona estona que només m’endugués un pot de vacunes i que lo altre s’ho quedaven i que ho posés a la nevera, i jo dir-los que no, que ho necessitava tot, m’ho han donat.

Bé, he decidit vacunar-me jo mateixa si em fan pagar cada vegada. Si trobo que em tornen els diners aniré a l’hospital a vacunar-me, sinó no.

He tornat amb el mateix bus, ara no tenia pressa. A les cinc tenia la primera classe de suec a la universitat a l’edifici Key. M’he dirigit cap allà i he trobat la classe fàcilment. A un quart de 5 que és quan començava la classe només érem cinc persones a classe i no ha aparegut ningú més d’uns 25 que havíem de ser. Era estrany. Al final hem trobat una senyora que ens ha ajudat i ens ha dit que la classe començava el dilluns vinent. Resulta que ens han enviat un mail però només ha arribat a alguna gent i a d’altra no, els sis que érem allà som els que no l’hem rebut.

Un altre tema que m’ha rematat el dia és que ahir a la nit em vaig trobar uns papers en suec a la bústia. En anglès només posava que es faria una renovació al nostre bloc i que si volíem més informació en anglès els enviéssim un mail. Aquests papers els he portat a classe perquè me’ls traduïssin i resulta que el dia 25 d’abril m’he de canviar d’habitació i bloc. He de passar del 8C al 10A, perquè renoven tot el bloc: cuines, passadís, pinten les habitacions, canvien les portes... Però no sé si això comporta pagar més o què, en fi, ja he demanat una traducció a l’anglès, espero que arribi aviat.

Després d’un dia així, necessito un descans, potser dormir??

Complicacions

2005-01-31T19:50:00.000+01:00

Avui he intentat anar a la infermera per vacunar-me. Que complicats que són!!
Fa una setmana vaig anar amb la infermera que tenim a l’edifici Zenit de la universitat, perquè ens van dir que anéssim allà si teníem algun problema. Ella em va dir que vingués a Ryd, al barri on jo visc, que aquí em podrien vacunar.
Avui he anat a Ryd. He dit a recepció que m’havia de vacunar i m’ha dit que faltaven 10 minuts per tancar i que no podia ser. A veure, si falten 10 minuts, encara teniu temps per posar-me una vacuna que es tarda 1 minut en posar, he pensat. Els hi sobraven 9 minuts.

Doncs, la noia ha agafat el paper que li he donat i ha anat amb la infermera a ensenyar-li. Al cap d’un minut hi havia cinc infermeres i la recepcionista en rotllana mirant-se totes el meu paper. Durant cinc minuts se l’han estat mirant i parlant. Jo no entenia res. Tant complicat era d’entendre que tinc al•lèrgia i que m’he de vacunar i ja està?

Bé, ha vingut la infermera i m’han demanat la targeta de la seguretat social europea, que en teoria no hauria de pagar res per anar al metge ni res. Doncs em diuen que si avui em volia vacunar que eren 12€. Per dins m’estava morint de ràbia, es compliquen tant la vida i els hi compliquen als altres.

Els he preguntat si hauria de pagar només avui o seria cada mes, doncs ha tret una carpeta bastant gruixuda i s’ha posat a llegir les regles per els estrangers, tal com si fos la bíblia. GRrrrrrrrrrrrrr

En fi, que demà em trucaran, perquè ara resulta que al igual aquí tampoc em poden vacunar, que hauré d’anar al centre de Linköping.

Això és la història interminable.

Travel

2005-01-31T19:40:00.000+01:00

Desprès de tres setmanes a Linköping no podia aguantar més estar tancada en aquesta habitació, que per molt bonica que em sembli és petitona. Encara no he vist tot el que es pot visitar a Linköping però volia sortir a explorar Suècia. Així doncs, vaig decidir adherir-me amb un noi que vaig conèixer aquí i un seu amic que el va venir a veure, que anaven a fer un petit viatget amb un cotxe llogat a Estocolm.

El viatge va començar el dissabte a les 7:30 del matí, la mateixa hora a Espanya. Varem sortir de Linköping i varem anar a Goteborg, la segona ciutat més gran de Suècia. Pel camí tots els camps estaven nevats, però no varem veure cap ren. La música que posen a les emissores d’aquí és exactament la mateixa que a Espanya, comercial i companyia. En arribar allà, cap a les 11:00, varem anar a fer un cafè a un bar típic on tothom menjava unes mandonguilles amb una salsa marró i crema un tant especial. No em vaig atrevir a provar-ho i menys a les onze del matí, em venien ganes de vomitar. Jo vaig menjar una muffin típica d’Anglaterra, però que aquí també en mengen bastants.

Sortint del cafè varem trobar un munt de gent fent cua i en una plaça un grup de quatre nois ballant música àrab, amb unes banderes que no reconeixíem. Ens varem acostar i varem preguntar que estaven celebrant, ens van dir que estaven votant per les eleccions a Irak, quin munt d’iraquians a Suècia!

Seguidament varem caminar durant dues hores perdent-nos per carrers que no coneixíem i no varem veure gaire res d’interessant, només un parc d’atraccions que estava tancat, un edifici molt gran on feien una fira de motos i la universitat. Desprès, en veure que caminant no veuríem res, varem agafar el cotxe i ens varem dirigir al port, on havíem llegit que hi havia un vaixell víking i la òpera, i així va ser.

Les coses per veure a Goteborg s’havien acabat i varem decidir anar cap a Copenhaguen. Per anar a la capital de Dinamarca des de Suècia és necessari anar fins a Malmö i agafar un pont molt llarg que travessa el mar i arriba fins a Copenhaguen. Aquest costa aproximadament 30€.

Copenhaguen és una altra cosa, totalment diferent. És una ciutat preciosa, fins i tot de nit, em va encisar des de que varem travessar el pont que arriba fins al centre. Tot d’edificis antics, alguns que contrasten amb les llums que tenen a les façanes anunciant marques daneses. Edificis dels anys vint, alguns de colors vius com taronja, groc, blau...
Es veuen un munt de torres acabades en punxa que solen ser rellotges o campanars d’esglésies, que n’hi ha moltes i de totes les religions. També hi ha bastants canals amb velers que et porten a una altra època.

Les atraccions per excel•lència són el Castell Reial, on hi ha uns soldats que cada cert temps fan unes passejades rítmiques i tot seguit es paren i tot i que els hi facis coses estan quiets com un pal; i la Sirena, símbol de la ciutat. Els víkings i els pirates sentien el seu cant i es sentien atrets per aquest, i, seguint-lo s’estavellaven contra les roques, així la sirena podia tenir els homes que desitjava.

Després de veure tots aquests monuments, escultures, palaus, etc, a les 14:30 varem tornar cap al nostre poble particular, al qual ja trobava a faltar. M’enyoro molt de tot. Varem arribar a Linköping a les 18:30.

Un viatge fugaç, però ben aprofitat.

Kravalls

2005-01-23T13:03:00.000+01:00

Festes i mes festes cada dia de la setmana

Un cop o dos al mes s’organitza un Kravall, són unes macrofestes que s’organitzen a la universitat, en un edifici anomenat Kårallen en que gairebé tothom porta posat l'overall, un mono de mecànic, de la seva facultat o organització. Els estudiants estrangers tenim el de color blau elèctric amb unes línies grogues al costat i a l’esquena hi posa International Student, Linköping Universitet.
N’hi ha de tots els colors, pantalons curts o llargs, amb jaqueta de frac o sense, alguns van amb capes de mosqueter o de templari i d’altres amb una cua de drac enganxada a la jaqueta, tot depenent de les regles de cada organització.

No sé si aquest tipus de festa són típiques de Linköping o també són típiques de la resta del país. Preguntarem.

Els suecs els agrada molt ballar i sobretot cantar, i si són cançons sueques es posen a saltar i a cantar com bojos, són molt nacionalistes. Tot i això està comprovat que el ball no és lo seu, no tenen ritme! La cançó s’acaba i ells segueixen ballant i amb uns moviments molt estranys. No tenen vergonya!!! És genial, perquè pots ballar com vulguis que ningú s’hi fixa, no destaques entre la multitud.

Els agrada la mateixa música que a nosaltres R&B, rock dur, dance, techno... Les mateixes cançons que a tot el món The Rasmus, Destiny’s Child, el Mariahi mariaho d’aquest estiu passat, els agrada molt Fat Boy Slim i Chemical Brothers i també el Jazz, Blues i tot això. Una mica de tot, com a tot arreu. Però s’emocionen molt amb un grup suec que es bastant famós aquí, que es diu Magnus Uggla.

La planta que vaig comprar a IKEA se m'està morint. :(

2005-01-20T18:53:00.000+01:00

Aquest és el meu edifici (fins el 25 d'abril, data en la que m'he de canviar d'edifici) :(

2005-01-17T17:57:00.000+01:00

La meva bicicleta, no té frens al manillar, he de girar els pedals per frenar. Encara no he caigut, ja és un gran què.

Per fi aterrada

2005-01-15T20:35:00.000+01:00

Fa dies que he arribat i encara no sé com funciona ben bé la vida aquí, tot i que cada dia descobreixo coses noves. El primer que vaig veure és que la gent es treu les sabates per entrar a casa i a dins va descalç o amb sabatilles i encara que vagis a casa d’una altra persona ho has de fer. També que els nens al hivern, van a l’escola amb un mono d’anar a esquiar que aquí es diu “overall” i amb uns pantalons de plàstic que hi van a sobre.

En aquesta ciutat hi ha gent de tot el món: catalans, mexicans, colombians, italians, eslovacs, txecs, alemanys, belgues, holandesos, austríacs, americans, australians, indis, lituans, xinesos... i hi ha un munt de suecs, però són bastant tancats. Els que munten les festes més grans i la lien sempre són per suposat italians, espanyols i portuguesos, que són els que aquí tenen més mala fama, i amb raó.

Els bars obren bastant aviat, però depenent del bar s’obre més aviat o més tard. A tot arreu està prohibit fumar (sobretot a partir de Juliol d’aquest any), només es pot fumar al carrer. El que s’han inventat els suecs són unes bossetes amb tabac a dins, que pot ser de varis gustos i se la posen sota el llavi. L’efecte d’aquesta bosseta dura unes dues hores, llavors ja no han de sortir a fumar.

Les drogues també estan molt mal vistes i per tant no en prenen. L’alcohol només es pot beure a casa, o sigui tu no pots entrar en un bar amb beguda de fora i tampoc pots sortir del bar amb el got, l’has de deixar a dins, perquè si ho fas el bar pot perdre la llicència per donar begudes alcohòliques.

A Linköping hi ha tres o quatre bars que són els més famosos i on van els estudiants, que són:

Herrgår'n: el tinc al darrera del bloc on visc. Obre cada dia a les 10 fins la 1 i els divendres i els dissabtes fins les 3. Aquest té 2 plantes. A la de baix hi ha el guarda-roba i una sala tipus pub anglès amb sofàs i taules i una barra. A la planta de dalt hi ha una pista de ball petitona, dues barres, una per cocktails i una per la resta de begudes, i una sala també amb taules per seure, on normalment s’hi fan sopars.

Flamman: està al barri de Flamman, tal com indica el nom. Obre cada dia em sembla, però no sé l’horari perquè encara no hi he anat però m’han dit que està molt bé. Els dimecres toca un grup de jazz en directe i també hi pots anar a sopar. Aquest és més per anar tranquils.

BK: està al centre de Linköping. Hi he passat per davant però no hi he anat encara. M’han dit que també està molt bé, que els suecs i sueques que hi van estan de molt bon veure. Semblava gran i també obren cada dia.

HN: és la casa de les nacions. A Suècia és típic tenir organitzacions estudiantils anomenades nacions, llavors en aquest edifici cada nació hi té una sala i s’hi poden organitzar festes privades o festes grans. També hi ha discoteca, bar i restaurant. Aquí és on ens faran el sopar de benvinguda el dia 4 de Febrer.

En aquesta ciutat hi ha alguna cosa per visitar, però no gaires, ja que la major part de la ciutat són cases, o sigui àrees residencials.
El que es pot visitar és la Catedral de Linköping, el centre de la ciutat que està ple de botigues, un mercat molt petit també al centre, Gamla Linköping que és un carrer en el que s’han conservat les cases i costums antics, el llac Roxen que deu ser unes 10 vegades o més l’estany de Banyoles; l'IKEA i la resta de grans superfícies que hi ha per aquí. El museu dels avions, l’aquari...

Jo encara no he visitat tot això però espero tenir temps per fer-ho tot en els sis mesos que m’estaré aquí.

Bloggejant

2004-12-10T19:32:00.001+01:00

Aquesta tarda he estat mirant bloggs d'altra gent i he vist com havia d'escriure el meu, tot i que encara no m'aclaro del tot (tot això és nou per mi). Ho diuen tot en primera persona sense anomenar a ningú a qui poder ferir, a més expliquen un munt de coses. Per exemple el que escriu a www.elsentidodelavida.net és un noi espanyol que està treballant a Alemanya i que explica les coses amb molta gràcia. Atres dies ja havia anat a llegir alguna cosa de les que deia per passar l'estona i la veritat és que ho explica de manera que enganxa. Són històries curioses que li passen mentre busca feina, estudia o va pel carrer. Recomanada.

Bé, canviant de tema, sabeu que és molt difícil decidir què regalar? Un regal per cadascú sense saber el que volen ni saber ben bé els seus gustos, i ara amb les noves tecnologies tots volen que si un móbil, que si un portàtil (aquesta sóc jo), que si una pulidora, que si un ordinador o coses com els iPods que jo no sabia ni que existien (és un aparell en el que hi queben un munt de cançons en mp3, com un walkman però sense cinta o un discman sense cd), bé, que el món no està fet per els pobres.

Això de que vingui nadal té les seves coses bones i de dolentes. Dolentes perquè hi ha un munt de dolços que et fan caure la baba (turrons, polvorons, massapà, ...), perquè et gastes un munt de diners i perquè alguna gent el passa sense els seus éssers més estimats. Les bones són que es fan programes com La Marató de TV3 en el qual aprofiten que la gent està sensible per recaptar diners per bones causes com intentar curar el càncer, altres malalties o apadrinar nens del llocs més desafortunats del món. També són dies en que els nens gaudeixen de la màgia dels Reis Mags, el Tió o el Pare Noel i viuen les festes amb tota il·lusió, cosa que es va perdent quan et fas gran i saps la realitat. També venen els dies en que es fan els regals i els grans també tenim il·lusió per algo, per exemple jo estic esperant amb candeletes que arribi el dia 24 i el 25, els dos dies que rebré regals de part de la familiy i els quals no sé què seran. Serà el que demano a la meva carta? I els vostres regals seran els que desitjeu?

Bona Sort

Made in Bangor

2004-12-06T05:10:00.000+01:00

En aquests moments inicio el meu blog i ho faig desde Bangor, in Wales (United Kingdom?? --> segons a qui li preguntis), en un viatge a veure un amic que esta d'Erasmus aqui (The landscapes are very beautiful). En fi, a partir d' avui escriure aqui el que em vingui de gust mentre estigui d' Erasmus a Sweden, d' aqui el titol. Be, seguire informant.

See you.

Hauria de posar accents pero aquests anglesos com que sempre van al reves del mon no n'utilitzen (Van al reves amb cotxe, les portes s'obren al reves i les aixetes tambe i mes coses).